La música dels camaleons

La música dels camaleons
Jordi Cervera
Edicions Bromera
444 pàg. 19,95 €

1. L'enemic: a casa
Ningú no és qui sembla en aquesta novel·la, negra de color i gènere però amb personatges que muden tant la pell com suggereix el títol. Dones que s’amaguen, homes que disparen, una mare assassinada i una família on més d’una peça falla formen el nou trencaclosques del reusenc Cervera, que ha indagat al GEI, el grup d’elit dels Mossos d’Esquadra, per muntar una trama endimoniada on l’enemic sovint és menys lluny que a prop.
 
2. El ritme: constant
Pacient i psicològica d’entrada, addictiva quan tot va quadrant, és una novel·la musical, on cada capítol du el títol d’una cançó. Del 'Me olvidé de vivir' del Julio Iglesias als indies The National, i de Miles Davis a Rufus Wainwright, la 'playlist' de l’obra és més que un caprici: modula la narració i connota personatges. Un 'bonus track' amb significat.
 
3. Sospitosos: habituals
Barcelona i el gènere negre són vells coneguts. A ningú no sobtarà, doncs, que al llibre hi hagi un homenatge a Vázquez Montalbán, Casa Leopoldo inclosa, i picades d’ull a Pepe Carvalho. Tampoc, que el títol soni a Capote, amb menció inicial, ni que altres sospitosos habituals, de Camilleri a Donna Leon i de Márkaris a Jean-Claude Izzo, treguin el cap per l’obra. Cervera és un bon autor. Dels que llegeixen!