Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

L'esclat dels còmics. Contrastos i influències dels grans mestres de la historieta nord-americana (1895-1955)

  • Què fer
Rafael de Luis
Publicitat

Time Out diu

Richard Fenton Outcalt és un nom conegut pels amants dels còmics. Ell va ser l’autor de 'Yellow Kid', un nen vestit de groc que representava les classes socials més pobres i que es considera el primer personatge de còmic, nascut l’any 1895. Seixanta anys més tard, el 1955, moria Alex Raymond, un dels dibuixants més respectats del segle XX i el creador de 'Secret Agent X-9', 'Jungle Jim' i de 'Flash Gordon'. Entre les dues dates, hi ha el desenvolupament del còmic d’Estats Units, just abans que la factoria Marvel liderés una revolució, a partir dels anys 60, amb obres com Spiderman, Els quatre fantàstics i Daredevil, entre d’altres. Tot això ens ho explica l’Enric Melego i Trilles, comissari de l’exposició 'L’esclat dels còmics'.

Ara, en un moment en què al nostre país es publica “més i millor que mai”, des de l’Arts Santa Mònica aprofiten per reseguir l’evolució del còmic dels Estats Units des del seu naixement fins a l’esplendor, passant per la influència que va tenir el còmic americà a Espanya.

L’exposició exposa al voltant de 130 obres originals en paret i en vitrina, classificats en contrastos tècnics, mestres i deixebles i l’arribada de l’esclat a Espanya. S'hi poden veure peces com un original de l'il·lustrador clàssic americà Matt Clark, que va ser una gran influència per a il·lustradors posteriors, una pàgina raríssima de Flash Gordon, d'Alex Raymond, i tres originals de la meravellosa 'Little Nemo'. 

Pel que fa a il·lustradors d'Espanya, trobareu peces originals de 'Roberto Alcázar y Pedrín', de 'Pumby' de José Sanchís, 'El inspector Dan' d'Eugeni Giner, d''El guerrero del antifaz' de Manuel Gago i del 'Super Mortadelo' d'Ibañez i el 'Superlópez de Jan, entre molts altres. A l'apartat de còmic d'Espanya també hi ha un espai dedicat a analitzar el paper de la dona al còmic espanyol, durant els anys 50 del franquisme, quan poc tenia a veure amb aquella Betty Boop alliberada que cantava "I'm nobody's gal but mine"

Detalls

Adreça
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà