Jacint Verdaguer va dedicar el gran poema 'L’Atlàntida' al seu mecenes i protector, el marquès de Comillas, propietari del Palau Moja, on el poeta va viure durant molts anys. Al pati del mateix palau, un sopar imaginari reuneix Mossèn Cinto i el marquès sota un gran llum de geometria pura que empresona la resplendor de les idees mentre deixa en la penombra la taula negra parada al mig del pati. Sobre la taula fosca i buida unes taronges evoquen el fruit prohibit que Alcides (Hèracles) va agafar de l’hort de les Hespèrides al Cant Segon de 'L’Atlàntida'.
Una aproximació subtil, poètica i irònica a l’obra de Verdaguer, il·luminada per un gran poliedre translúcid que penja suspès sobre el pati.
A càrrec d'EINA. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB).
