Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Los del sud us matarem a tots

Los del sud us matarem a tots

Valero Sanmartí

Los del sud us matarem a tots
Per Marià Veloy |
Advertising
Camera

Valero Sanmartí
Males Herbes
381 pàg. 18 €

A aquestes altures de la pel·lícula ningú no coneix la seva veritable identitat, però tothom sap qui és. Valero Sanmartí es presenta com un messies “amb la cara de Tom Shelleck i una polla bífida”, a més de traficant retirat d’esclaus agrícoles i consumidor hiperbòlic de farlopa. A desgrat seu, el seu primer llibre va ser degudament saludat per la new cultureta. I les seves intervencions a les xarxes socials –“No sé com us posareu el dia que mori Guardiola” va piular després de la mort de Johan Cruyff– han dividit el país en dues parts. Els apocalíptics, en paraules d’Umberto Eco, que celebren les seves astracanades sense fre, i els integrats, que s’enduen les mans al cap, espantats.

Doncs bé. Aquest és l’individu que ha escrit Los del sud us matarem a tots. Estructurada com un d’aquells llibres de ‘tria la teva aventura’, la novel·la ens situa en un apocalíptic any 2032. Catalunya ha caigut en mans d’Andorra, Barcelona s’ha convertit en un parc temàtic delirant i les terres del sud han quedat poblades per mutants ofesos i humiliats. Després de perdre el bigoti i una de les seves vergues, Sanmartí s’ha convertit en una paròdia del que havia estat. Explica acudits per a nostàlgics i escriu columnes a La Vanguardia i l’Ara. Però el veritable protagonista del llibre és el lector. El triomf de la croada per la dignitat de l’exèrcit de la Catalunya Nova és a les seves mans, i haurà de prendre decisions transcendentals sobre el gland de Guifré el Pilós, croissants cuits de cara a la Fleca o una lluita a mort amb Albert Espinosa.

Admetem que com a proposta tenia molts i molts obstacles per arribar a convertir-se en un bon llibre. Però Valero Sanmartí els salva tots, i ho fa a força de talent literari. El seu estil és hiperbòlic i gore, però també ric i rialler. I els cops de destral amb què destrossa, un per un, els tòpics i els herois d’aquest país de devots del procés no es fan repetitius. Ans al contrari. La seva ràbia, punk i alhora de pagès, resulta alliberadora. Ens fa caminar sobre les ruïnes dels nostres propis somnis, i, a canvi, ens permet pensar de bell i de nou. Un llibre, senzillament, meravellós.
Time Out diu
Advertising