Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Los soldados de Cataluña

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Los soldados de Cataluña

Los soldados de Cataluña

Eduardo Mendoza

Per Abel Grau
Advertising

Eduardo Mendoza
Seis Barral
470 pàg. 20 €

Eduardo Mendoza és el creador d’una Barcelona de novel·la picaresca i tragicòmica, on triomfen els grimpadors, els arribistes i, en general, la gent sense escrúpols. Potser el model més depurat sigui l’Onofre Bouvila de La ciudad de los prodigios, però tot aquest microcosmos mendozià va començar amb 'La verdad sobre el caso Savolta', publicada ara fa 40 anys. El títol original era 'Los soldados de Cataluña', cosa que va alertar els censors franquistes, tot i que no era cap crida a la lluita armada independentista, sinó una ironia que proclamava els estafadors com els veritables soldats de Catalunya.

Entre aquests destacaria Lepprince, segurament la gran figura de la novel·la, un sofisticat escalador social que ambiciona la direcció de l’empresa Savolta, una multinacional dedicada al tràfic d’armes durant la Primera Guerra Mundial. A la Barcelona del 1918, en un clima de sicarisme patronal i atemptats sindicals, l’oportú magnicidi de l’industrial Savolta afavoreix el seu ascens. En el despatx d’advocats que l’assessora hi ha Javier Miranda, un ajudant atrapat pel carisma del nou directiu que intenta treure l’entrellat dels interessos ocults darrere la mort de Savolta.

L’argument s’inspira en l’escàndol financer del cas Barcelona Traction, una xarxa d’empresaris, polítics i banquers que Mendoza coneixia bé, perquè hi va treballar com a advocat en la investigació. La novel·la basteix una trama detectivesca trepidant, impulsada per una recreació històrica espectacular de la Barcelona d’entreguerres, amb elements de farsa, gènere negre i 'road movie', i que alterna moments hilarants (el testimoni al·lucinat de Nemesio Cabra, el camió de joves llibertàries que prediquen –i practiquen– l’amor lliure) i escenes commovedores (la desesperació del revolucionari Pajarito de Soto, la vida solitària de la Doloretas, encarnació de la Barcelona popular). Sota el to de comèdia, s’infiltra una càrrega contra la brutícia de les conxorxes entre política, empreses i altes finances que posen tot l’interès públic al servei del privat. 40 anys després, encara sembla del tot pertinent.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising