'Matèria congènita' i 'Tot lament és fang'

Presentació d'aquests dos poemes de Maite Muns que exhorten a viure sense cap convicció absoluta i conviden a la negligència, aquella que permet viure la poesia per fer-la existència, moment a moment, sense admetre cap altre sacrifici que aquell que permeti la seva lliure expressió. Per a l'autora, la paraula, cal. Fer-la present, treure-la de qualsevol nociu amagatall, arrencar-la del silenci, que mai resol res, ni ha fet feliç ningú, ni ha alliberat cap esclau.