Neu negra

Marc Romera
LaBreu edicions
120 pàg. 13 €

Marc Romera (Barcelona, 1966) és autor de contes, narracions i novel·les, la més trencadora i brillant de les quals és Les relacions virtuoses, un llibre on els protagonistes es posen mútuament calents a base de correus electrònics. Ha escrit els poemaris 'Genolls de fum', 'Disfresses', 'La mandra', 'La mel', 'La pau del cranc', 'L’aigua' i 'La nosa'. Ara, amb 'Neu negra', el poeta i editor de LaBreu edifica un doble dol literari i vital –cap al pare-Arbre i cap al mestre-Far Garriga–, i proposa que la mort, entesa com a absència sobtada i irremeiable, també pot ser una experiència de llenguatge iŀluminador i de descens cap a una foscor de la qual només en pot sortir la llum de la paraula: “Així es va fer de llum / el dol sintàctic”.

Entre dolor i dolçor només hi ha una lletra, i és trencada. 'Neu negra' és l’esquitxada de basarda lligada al desig fúcsia, la solitud, la renúncia i la combustió magenta de l’angoixa. També representa la poetització de la pèrdua, de l’absència-presència i de l’emoció que roman intacta mentre el curs de la vida segueix atropellant les hores. Quan palpem la mort som el crit sense resposta, com si visquéssim dins hivernacles agitats, dins caixes precintades, dins la “clòtxina espinal” amb els símbols constants de l’aigua, de la nosa, dels ocells i de l’aire.

El llibre rumia magistralment el tàndem amor-desig i en fa llenya de combustió pausada. L’amor es condensa en una pell però el desig s’escampa, s’obre i plou sobre una terra extensa i plural. Hi ha el temor del “destí motoritzat”, com si el procés cap a alguna cosa, “cap a no”, fos una amenaça però al mateix temps ja valgués la missa. Enyor i somni com a vies romàntiques d’esqueixament del jo i de construcció d’un llenguatge de fusió que ajuda a crear mons a partir del séc central: “L’èxtasi pur / de prémer amb aigua el botó buit / de la memòria”. Líquids com el cant d’un ocell, som fets de matèria de mirar, de mans d’aigua, de llavis perduts i de regalims de veu. Marc Romera escriu un sepulcre que destiŀla la veritat de la poesia mercès al potent domini d’un llenguatge obsessiu i funerari d’alta volada. On rau la permanència?