Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Nits de matapobre

Nits de matapobre

Jordi Dausà Mascort

Nits de matapobres
Per Anna Carreras |
Advertising

Jordi Dausà
136 pàg. 17 €

Nominada al Premi Setè Cel de Salt, Nits de matapobres és un dels millors llibres de l’any. Jordi Dausà Mascort (Cassà, 1977) ja va enjogassar el lector amb 'Manual de supervivència' i la seva segona part, 'El gat de Schrödinger', on anivellava la balança de l’humor descordat i la mirada punyent sobre una realitat que, de tan probable, semblava impossible. Ara el salt qualitatiu recau, justament, a focalitzar aquesta mirada particular sobre la condició humana en macro i sobre l’Univers Parella en micro.

El thriller està servit: en paraŀlel a la ruptura sentimental de la Bàrbara i en Roger després de vuit anys, una droga revelació treu el cap a la ciutat petita i pretensiosa on viuen. L’LMA (sidral) –i la seva versió xunga, el matapobres– acceleren el cor i provoquen sobredosis letals. La policia ha de descobrir qui és el dealer que la distribueix a la velocitat de la llum. Els secundaris (la mulata amb trenes de cooperant, l’amic Joan i l’amiga Vicky) són de traca. L’estil narratiu de Dausà és el propi de qui t’explica una història greu i te la fa amable injectant comicitat després de cada ganivetada existencialista. El ritme, llavors, trepida, cou i crepita. Dausà reprodueix la generació nascuda, com ell, a les darreries dels anys 70: persones amb trajectòria mediocre a qui madurar costa tant com triar una sola identitat.

Agredolça com el menjar oriental i amarga com els gintònics moderns que han perdut la tònica, 'Nits de matapobres' combina el llenguatge oral més versemblant amb referències culturals que fan pregona la literatura dausaniana. Emprenyats amb el món, meditem sobre l’absurd de les modes, la faŀlàcia de l’estufament, el sense-sentit de les espases rovellades i el disbarat del culte al cos, l’alimentació ultrasana i el sexe amb massa ets i uts. Quan el món funciona així, quan la gent busca el plaer immediat per evadir-se, no podem fer malbé la màquina, però podem putejar el mecànic. Aquesta és l’ensenyança del 'ronin' de Cassà. En acabat, somatitzem el sarcasme amb què l’autor ens ha endossat una realitat que ens ofega i fem ullets a la filigrana vital.

Advertising