0 M'encanta
Guarda-ho

O he de morir o he d'amar

Francesc Fontanella

Inscrit per la historiografia caduca com a portaveu de la Decadència, el cert és que el poeta i dramaturg Francesc Fontanella (1622-1682/83) és un exponent del barroc català. Amb influx del Góngora de 'Soledades' i del bucolisme de Garcilaso de la Vega –una tradició mitològica que el barceloní adapta a la geografia catalana–, Fontanella escriu poesia culta (antítesis, hipèrbatons, enumeracions, metàfores, aŀliteracions, castellanismes i classicisme a dojo) que deriva en una sintaxi tensa i jeroglífica allunyada del lector actual. La de Fontanella és una poesia filosòfica basada en una experiència vital dissortada d’activisme polític i militar que es filtra i flueix gràcies a la reflexió sobre el pas del temps i la mort, la seva. La religió, l’amor i la societat passats pel sedàs de la sàtira i la recreació. Tot molt de l’època. Gileta és la destinatària de molts poemes de Fontano, una dona-anagrama, enigmàtica, encoberta. Les giletes conformen la seva crònica sentimental, un amor mai no correspost. Les màscares del jo li permeten desdoblar-ho tot en funció dels seus objectius. 40 poemes d’un escriptor compromès i 'engagé', enamorat platònicament i fervorosament místic. O morir o estimar, aquesta és la dicotomia del poeta 'dissortat'. Poc adequat per llegir al metro i molt útil com a somnífer.

Comentaris

0 comments