Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Perímetre

Perímetre

Jair Domínguez

Perímetre
Per Anna Carreras |
Advertising
Camera

Jair Domínguez
Catedral
160 pàg. 18 €

Publicada bellament pel flamant segell Catedral, 'Perímetre' és la tercera novel·la del guionista i escriptor Jair Domínguez. El món ha emmalaltit i tanca caixa per desgast (“Tarats, bojos, malalts. Violadors i assassins. Malvats fills de puta sense escrúpols): l’hiperpresent ens ho tatua al subconscient i vivim amb por. Domínguez es decanta per un dibuix de l’apocalipsi allunyat de la grandiloqüència hollywoodenca, més proper al cutrisme i la pobresa d’esperit que encarna la raça humana. Desolació sense grans escarafalls que porta l’autor a situar la història al Desert, un ambient simètric i postnuclear on no queda res.

L’Enginyer, el protagonista coix, solitari i un pèl psicòtic (sent veus distorsionades i l’empaiten ombres) basa tot el seu discurs en la Disciplina, un enigmàtic concepte transmès pel seu Mestre Benkei. L’Enginyer travessa el desert amb una missió tan clara com la direcció de les set bales de la seva Colt Anaconda: matar La Toussaint per venjar la seva família i desactivar el Perímetre. Enfrontat a sentiments humans com l’amor, l’Enginyer es desorienta. Amb la brillant aparició de l’Aurora (“esperit del dematí”, “àngel pèl-roig”), l’autor dissenya una escena que posa Nabokov i Saint-Exúpery a la coctelera, un oasi de realisme màgic enmig de la sordidesa del trajecte. Mestressa de casa seva i del seu presseguer, Aurora és una petita princesa que acull l’Enginyer i li dóna respostes òbvies.

L’autor edifica una distopia elevada al cub que recorre als flashbacks i a l’alternança de narradors. I la versemblança no decau. Perímetre és frase concisa (“Déu va crear el món sense matisos”), imatge lacònica per tornar al nucli de l’escriptura, sense artificis, poesia de les olors dels espais. La construcció de llenguatge oníric fa joc amb la depuració de la cosmogonia oriental que plana pel llibre com un misteri. Jair Domínguez, amant del primitivisme, té fe en aquesta humanitat feta miques que més li valdria tornar a començar, deixar-se d’horts urbans i tenir xais a casa. Ell predica amb l’exemple: ha escrit l’aventura gràfica del malson, la seva obra mestra amb perfum de vainilla.
Time Out diu
Advertising