Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Qui és Ramon Llull
Des del CCCB volen demostrar que el pensador del segle XIII és contemporani i aquí us volem explicar la seva grandesa i la seva influència en la cultura actual
Un home nascut a Mallorca cap a l'any 1232 arriba als 30, té una revelació divina, abandona la seva vida, llegeix i estudia tot el que pot. S’adona que a la vida tot és moviment i tot està connectat: religions, llengües, ciències, cultures. Es proposa escriure el millor llibre del món. Un llibre que posi d’acord cristians, jueus i musulmans. Fa les maletes i viatja. Primer a Ròcamador i Compostel·la. Més tard a Roma, París, Armènia i Jerusalem. Els alumnes de la Sorbona fan una auca de la seva història. 'L’Ars Brevis', el resum de la seva vida, es copia més vegades que el 'Decameró' de Bocaccio. Amb 80 anys mor, però no el seu llegat, que continua vigent set segles més tard. Tant vigent que podríem dir que al segle XX ha estat un figura clau, amb influències que van d'Italo Calvino i Jorge Luis Borges, a Max Jacob i Salvador Dalí, d'Oteiza a Valère Novarina. Però, per què? L'expo La màquina de pensar. Ramon Llull i l’'Ars combinatoria' ens ofereix respostes. Nosaltres, també.

Un precedent de les noves tecnologies
Ramon Llull és una figura “excitant i poderosa, complexa i atractiva, que té coses a dir no només sobre l’Edat Mitjana, sinó d’un mateix i del món d’avui. Per això és un contemporani”, dispara Amador Vega, doctor en filosofia, catedràtic d’Estètica al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i comissari de La màquina de pensar. Ramon Llull i l’‘Ars combinatoria’, exposició del CCCB que té l’objectiu de donar a conèixer alguns aspectes sorprenents del pensament lul·lià, com per exemple veure’l com un precedent de les noves tecnologies de la comunicació.

Va facilitar el diàleg entre cultures
"Ser és estar connectat". Són paraules del filòsof Mark C. Taylor però podrien ser de Llull. O un eslògan de Facebook. O un extracte de Borges, una pintura de Tàpies, un vers de Valère Novarina. Tots ells formen part de l’exposició. La màquina de pensament que dóna nom a la mostra és l’ars combinatoria, el llenguatge lògico-algebraic que va desenvolupar Llull per tal de trobar la veritat, la ciència universal que facilités el diàleg entre homes de creences diferents. “Si hi ha un segle preparat per entendre aquest sistema lul·lià, és el segle XXI, perquè comparteix el llenguatge de la xarxa, de la interconnexió. No és un llenguatge jerarquitzat com el de la modernitat. Ara tornem a entendre que l’ordre de les coses no és limita a dalt i a baix. Hi ha cercles i laberints”, explica el comissari.

Va connectar ciència, art i pensament
Des del Renaixement fins als nostres dies, l’'Ars Magna' –l’obra on Llull va aplicar el llenguatge de l’ars combinatoria– ha trobat molts lectors –des de matemàtics a músics i poetes– que han aplicat de manera lliure el mètode combinatori a les seves creacions. És precisament això el que vol visibilitzar l’exposició: com un seguit d’artistes, lul·listes o no, remeten a la xarxa de Llull.

Tot es redueix a un arbre i una escala
Els dos símbols bàsics que expliquen el pensament lul·lià són l'arbre i l'escala, els quals van arribar a ell a través de tractats de diferent mena provinents de l'antiga Grècia i del context multireligiós que va ser el seu hàbitat natural. Llull, s'explica a la mostra, creia que s'entenia millor les coses que ens arribes a través de l'oïda i la vista. Res de doctrina imposada. Les coses s'han de mostrar. I d'aquí les instal·lalcions artístiques, la 'performance'...
