Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Qui és Ramon Llull

Qui és Ramon Llull

Des del CCCB volen demostrar que el pensador del segle XIII és contemporani i aquí us volem explicar la seva grandesa i la seva influència en la cultura actual

Ramon Llull
Per Andreu Gomila i Maria Junyent |
Advertising

Un home nascut a Mallorca cap a l'any 1232 arriba als 30, té una revelació divina, abandona la seva vida, llegeix i estudia tot el que pot. S’adona que a la vida tot és moviment i tot està connectat: religions, llengües, ciències, cultures. Es proposa escriure el millor llibre del món. Un llibre que posi d’acord cristians, jueus i musulmans. Fa les maletes i viatja. Primer a Ròcamador i Compostel·la. Més tard a Roma, París, Armènia i Jerusalem. Els alumnes de la Sorbona fan una auca de la seva història. 'L’Ars Brevis', el resum de la seva vida, es copia més vegades que el 'Decameró' de Bocaccio. Amb 80 anys mor, però no el seu llegat, que continua vigent set segles més tard. Tant vigent que podríem dir que al segle XX ha estat un figura clau, amb influències que van d'Italo Calvino i Jorge Luis Borges, a Max Jacob i Salvador Dalí, d'Oteiza a Valère Novarina. Però, per què? L'expo La màquina de pensar. Ramon Llull i l’'Ars combinatoria' ens ofereix respostes. Nosaltres, també.

La màquina de pensar

Un precedent de les noves tecnologies

Ramon Llull és una figura “excitant i poderosa, complexa i atractiva, que té coses a dir no només sobre l’Edat Mitjana, sinó d’un mateix i del món d’avui. Per això és un contemporani”, dispara Amador Vega, doctor en filosofia, catedràtic d’Estètica al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i comissari de La màquina de pensar. Ramon Llull i l’‘Ars combinatoria’, exposició del CCCB que té l’objectiu de donar a conèixer alguns aspectes sorprenents del pensament lul·lià, com per exemple veure’l com un precedent de les noves tecnologies de la comunicació.

Ramon Llull

Va facilitar el diàleg entre cultures

"Ser és estar connectat". Són paraules del filòsof Mark C. Taylor però podrien ser de Llull. O un eslògan de Facebook. O un extracte de Borges, una pintura de Tàpies, un vers de Valère Novarina. Tots ells formen part de l’exposició. La màquina de pensament que dóna nom a la mostra és l’ars combinatoria, el llenguatge lògico-algebraic que va desenvolupar Llull per tal de trobar la veritat, la ciència universal que facilités el diàleg entre homes de creences diferents. “Si hi ha un segle preparat per entendre aquest sistema lul·lià, és el segle XXI, perquè comparteix el llenguatge de la xarxa, de la interconnexió. No és un llenguatge jerarquitzat com el de la modernitat. Ara tornem a entendre que l’ordre de les coses no és limita a dalt i a baix. Hi ha cercles i laberints”, explica el comissari.

Advertising
Ramon Llull

Va connectar ciència, art i pensament

Des del Renaixement fins als nostres dies, l’'Ars Magna' –l’obra on Llull va aplicar el llenguatge de l’ars combinatoria– ha trobat molts lectors –des de matemàtics a músics i poetes– que han aplicat de manera lliure el mètode combinatori a les seves creacions. És precisament això el que vol visibilitzar l’exposició: com un seguit d’artistes, lul·listes o no, remeten a la xarxa de Llull.

Breviculum, de Ramon Llull

Tot es redueix a un arbre i una escala

Els dos símbols bàsics que expliquen el pensament lul·lià són l'arbre i l'escala, els quals van arribar a ell a través de tractats de diferent mena provinents de l'antiga Grècia i del context multireligiós que va ser el seu hàbitat natural. Llull, s'explica a la mostra, creia que s'entenia millor les coses que ens arribes a través de l'oïda i la vista. Res de doctrina imposada. Les coses s'han de mostrar. I d'aquí les instal·lalcions artístiques, la 'performance'...

Advertising
La màquina pensar: Yturralde

Choi, Cage, Yturralde, Jacob, Calivino... Interpretacions de Llull

La màquina de pensar combina teoria i història de la vida i obra del filòsof amb l’impacte de peces artístiques que s’expliquen l’ars combinatoria, la interconnexió del món, elles mateixes. El recorregut comença amb la instal·lació de Jeongmoon Choi, artista coreana sense cap relació amb l’obra de Llull que connecta fils de llum tal com el pensador confiava que Déu, el món i l’home, tots els éssers de la terra, estan connectats per línies subtils. El següent pas és un passeig animat per aquella auca de la vida de Llull que van fer els alumnes de la Sorbona al segle XIII, ara animada en dotze pantalles. I després una llarga llista de variacions sobre l’'Ars Magna', de les figures impossibles de José Maria Yturralde a la música aleatòria de John Cage. També descobrirem la passió que sentien per ell els surrealistes i que Max Jacob va traduir al francès el 'Llibre d'Amic e Amat'. O que Italo Calvino feia referència directa a ell quan es referia a la "màquina literària". En tots ells i en nosaltres hi ha una mica de Llull.

3 obres inspirades en Llull

Drawing in space, de Jeongmoon Choi
© Jeongmoon Choi

Jeongmoon Choi

L’artista sud-coreana és la responsable de ‘Drawing in space’, una gran instal·lació de fils i llum que dóna la benvinguda a una exposició al voltant de la interrelació.

Doble imatge amb cavalls, números i claus
© Salvador Dalí, VEGAP, 2016

Salvador Dalí

L’artista català va ser un dels grans difusors de l'obra lul·liana durant el segle XX, sobretot l'ars combinatòria, que va ser la base del pensament surrealista.

Advertising
La rel de l’arbre és una roda
© Perejaume

Perejaume

L’artista signa l’epíleg de l’exposició, el bosc lul·lià on es troben arbres, homes i animals: un videowall impressionant en moviment, on destaquen una sèrie d'arbres que giren sobre el seu eix. L’escenari que uneix totes les criatures del món.

Advertising