Les 10 raons que han fet de Barcelona la convidada d’honor de la Fil Guadalajara

L'aposta de per la lectura ha estat clau des de la recuperació de la democràcia. I avui dia Barcelona compta amb 41 biblioteques públiques als seus deu districtes. N'hi ha de novíssimes, com la Gabriel García Márquez, inaugurada el 2022 al barri de Sant Martí de Provençals, considerada el 2022 com la millor del món, segons la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries. I de molt antigues, com la Biblioteca Pública Arús, a l'Eixample, fundada el 1895. El de les biblioteques de Barcelona és el club amb més socis de Catalunya. A Barcelona, qui no llegeix és perquè no vol: hi ha 1,7 milions de llibres a la biblioteques de la ciutat. 

El 2015, Barcelona va ser escollida com una de les Ciutats Creatives de la Literatura per la UNESCO. Un segell de qualitat que demostra la sensibilitat de la capital catalana cap a les lletres. Des d'aleshores, la ciutat té una oficina que treballa per a la promoció de la literatura dins i fora del país, a banda de coordinar molts programes i activitats, amb una dotació econòmica específica.

No hi ha literatura sense escriptors. D'aquí la importància que la ciutat s’ha ofert a donar suport a poetes, novel·listes, assagistes i dramaturgs des del moment zero, amb beques com Barcelona Crea-Montserrat Roig a la creació literària i Barcelona Crea-Carme Montoriol a l'escriptura dramatúrgica. A banda de sufragar econòmicament l'escriptura, la ciutat ofereix a les persones beneficiàries disposar, durant dos mesos, d'un espai sense cost per desenvolupar el projecte d'escriptura que hagi estat seleccionat. A més, el maig de 2022 va fer que l'última casa que va habitar el poeta Jacint Verdaguer, Vil·la Joana, es convertís en residència literària. Un espai on els autors i les autores poden estar-s'hi de quinze dies a dos mesos.

A la cantonada entre els carrers de Caponata i d'Osi van compartir façana, a primers dels anys 70, dos escriptors que acabarien guanyant el Nobel de literatura: Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa. L’agent Carmen Balcells els va posar a viure de costat, tot i que anys després es distanciarien l’ún de l'altre a causa del presumpte flirteig entre el colombià i la dona del peruà. Vargas Llosa li va clavar un cop de puny! Però hi va haver una època en què l'autor de Cien años de soledad vivia a Caponata i el de La ciudad y los perros, a Osi.

Un dels projectes més engrescadors que ha llançat la ciutat en els últims anys és el seu mapa literari. Va néixer com a desplegable i ha renovant-se amb els anys, en paper i en digital. Hi pots descobrir on va néixer Terenci Moix i Mercè Rodoreda, els escenaris dels principals llibres dedicats a Barcelona o els homenatges als seus escriptors i personatges literaris. Aquest 2025 sortirà una edició actualitzada del mapa que molts barcelonins esperen aconseguir amb ànsia.

Tot aquest desplegament literari seria difícil d'entendre sense el seu corresponent vessant públic. I és que a Barcelona no hi ha mes de l'any en què no tingui lloc una gran festa literària amb la capacitat de reunir el bo i millor de la literatura internacional, autors catalans inclosos. Hi ha festivals de gènere de gran prestigi, com la BCNegra o el Festival 42, dedicat als gèneres fantàstics. D'altres de llarg abast i de dimensió planetària, com el Kosmopolis. Arrelats en la literatura infantil i juvenil, com Món Llibre. I d'altres esdeveniments que apleguen molt públic com la Biennal de Pensament. I no ens oblidem de Barcelona Poesia, que el 2027 arribarà a la 30a edició, o del Crush Fest, per a la literatura juvenil i young adult.

Barcelona es pot vanagloriar de ser capital editorial en dues llengües: el català i el castellà. Segons dades de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, Barcelona concentra el 52% dels títols publicats a l'Estat i cada dia es publiquen 100 llibres. A Barcelona, hi té la seu el grup editorial en castellà més gran del món, Planeta, que alhora també és el més potent en català. Des de Barcelona, a més, Penguin Random House, el grup editorial més gran del món, controla el mercat mundial en castellà. En total, a Barcelona, hi ha més de 200 editorials.

Qui no hagi viscut un Sant Jordi a Barcelona no coneix l'autèntica passió dels barcelonins pels llibres. La tradició ve de lluny i passa per regalar llibres i roses a les persones que més estimes. Això fa que la ciutat es paralitzi cada 23 d'abril i surti al carrer. El 2025, hi havia almenys 448 parades. Oficialment. Perquè no hi ha carrer major ni plaça de barri que no celebri la seva devoció pels llibres. Els autors estrangers que venen a la ciutat no s'ho poden creure. Però els barcelonins no només demostren públicament la seva passió el 23 d'abril, sinó que troben altres ocasions per fer-ho, com durant la Setmana del Llibre en Català al setembre, la La Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, que és a punt d'arribar als 75 anys, o la Fira Literal, de caire més independent.

Fa un segle, el negoci cultural de moda eren els teatres. Avui són les llibreries. La ciutat s'ha dotat d'una xarxa impressionant de botigues especialitzades en llibres que actuen, sovint, com a centres culturals, amb una àmplia oferta de cursos, clubs de lectura i multitud d'activitats. Competeixen en bellesa arquitectònica i disseny d'interiors. Cada barri té, a més, els seus punts de referència obligatoris. La ciutat compta amb unes 150 llibreries. A la dreta de l'Eixample, s'ha aixecat un focus molt important amb catorze llibreries de primer nivell, de fons o especialitzades, autèntics paradisos com Finestres, Documenta, Laie i La Central.

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès és l'autèntica universitat dels escriptors del sud d'Europa. Aquest curs hi ha més de 2.000 alumnes apuntats i, des de 1998, any de la seva fundació, hi han passat més de 35.000 persones. Però no és l'única. En els últims anys ha despuntat l'Escola Bloom, més allunyada dels formats convencionals. I en l'àmbit teatral, l'Obrador de la Sala Beckett gaudeix d'un gran prestigi internacional per ser bressol de la gran onada de l'autoria catalana dels últims anys.