Refugis antiaeris de Barcelona
Seguim la pista d'alguns dels refugis antiaeris de la ciutat, un subsòl tan fresc com carregat d'història
Barcelona a vista d'ocell i a través de la Carta Arqueològica és una ciutat tenyida de punts vermells. Ens aturem als refugis construïts per civils a partir de 1936 per protegir-se dels atacs aeris que van ennegrir la ciutat ara fa 75 anys. Se n'han documentat 1.387 –es calcula que s'haurien arribat a obrir fins a 1.400 espais de defensa passiva–, però la majoria es van tapiar al final de la guerra i ara són pocs els accessibles. Agafeu jaqueta i una llanterna per baixar als refugis, l'ambient és humit. Cal res més? Curiositat per la història, que s'iŀlustra als passadissos de la ciutat subterrània.
El 307 de la llista
En comptes de noms, cada refugi s’identificava amb un número i nosaltres optem per iniciar la ruta al 307. El refugi del MUHBA és un dels 60 que van construir a Poble-sec i podria haver acollit 2.000 persones al llarg de 200 metres de túnels. A dins seiem en silenci per respirar la tranquil·litat i l’ordre que es reclamava als veïns. Dones, nens i ancians accedien al refugi en sentir la sirena i s’hi resguardaven entre deu minuts i dues hores. Res de matalassos per fer-hi nit, i prohibit fumar, per no consumir oxigen.
12 metres sota terra
Ens plantem al refugi de la plaça del Diamant. Imaginem com devia ser el descens pels 44 esglaons fins al subsòl, un petit viatge als inferns al qual renunciaven algunes famílies. Mireu la volta catalana impecable, una constant en molts refugis; aquí es conserven les peces de ceràmica que se sostenien de l’antic cablejat elèctric. L’historiador Josep Maria Contel, membre del col·lectiu Taller Història Gràcia, assenyala la iniciativa social dels veïns: a Gràcia tant dissenyaven el decorat de festa major com obrien un túnel sota terra.
Amagat entre cotxes
La construcció de l’aparcament de la plaça Revolució va deixar al descobert part d’un refugi –Contel apunta que l’hauria iniciat la mateixa comissió que el de Diamant– del qual encara es conserva una part. Si sou a Gràcia, aprofiteu la visita: per accedir-hi s’ha de demanar la clau al vigilant, baixar fins a la quarta planta i vèncer la por a la foscor.
Sota el palau de l'indiano
Fem una visita al Palau de les Heures, a Horta. Situat a la muntanya i amagat entre boscos, s’intueix per què el palau que es va fer construir l’indiano Josep Gallart –i als baixos del qual es va obrir un refugi antiaeri–, va amagar polítics del moment, com el president Lluís Companys. Malgrat que no ofereixen visites guiades a l’espai (i s’ha de soŀlicitar accés per entrar-hi), us encendran la llum i us deixaran recórrer aquest passadís emblemàtic.
A l'altra banda del riu
Després de passar pels refugis populars, fets amb pic i pala per la gent del poble, tenim curiositat per veure un dels refugis de titularitat municipal. Propera parada, el que s’amaga al subsòl de la placeta Macià, a Sant Adrià del Besòs.