Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Richard Learoyd, un geni de la fotografia a la Fundació MAPFRE

Richard Learoyd, un geni de la fotografia a la Fundació MAPFRE

Descobreix l’obra del famós fotògraf britànic en una exposició única que ens permetrà viatjar per tota la seva trajectòria professional i pel seu estil, sempre proper a l’estètica de la pintura del segle XIX

© Richard Learoyd. Gentilesa de l’artista i de la Fraenkel Gallery, San Francisco
Per Time Out en col·laboració amb Fundación Mapfre |
Advertising

Si algú encara pensa que la fotografia no és un art, és a dir, que la fotografia no és una poderosa tècnica per capturar la realitat que ens permet, de pas, obtenir respostes sobre la naturalesa humana i la veritat de les coses a partir d’una reflexió interior de caire poètic, llavors és que no coneix l’obra de Richard Learoyd (Nelson, Regne Unit, 1966), un dels fotògrafs més prestigiosos i admirats dels últims anys, i que amb una sèrie de tècniques i decisions tecnològiques molt particulars ha contribuït a esborrar els límits entre la pintura i la fotografia.

La seva obra la podrem admirar ara a la Fundació MAPFRE en una exposició, anomenada senzillament Richard Learoyd, que romandrà oberta fins el 8 de setembre, i que es podrà visitar a l’edifici de la Fundació, la Casa Garriga Nogués, al número 250 del carrer Diputació. Comissariada per Sandra S. Phillips, conservadora emèrita de fotografia al San Francisco Museum of Modern Art, aquesta mostra està en la mateixa línia d’altres presentades a ciutats com Londres (Victoria & Albert Museum) o Los Angeles (J. Paul Getty Museum), una retrospectiva de més de 50 peces d’un artista fonamental del nostre temps que et convidem a conèixer.

1
StillLife_vr2_prt, Tue Oct 25, 2016, 10:01:10 AM,  8C, 12000x15990,  (0+0), 150%, bent 6 stops,  1/30 s, R70.5, G49.1, B63.9
© Richard Learoyd. Gentilesa de l’artista i de la Fraenkel Gallery, San Francisco

Una tècnica particular

La tècnica de fotografia de Richard Learoyd és fins a cert punt complexa i artesanal. Learoyd no fa fotografia digital ni tampoc remet a l’estètica en blanc i negre de mitjans del segle XX, ni tampoc és exactament un avantguardista abstracte. En canvi, ell vol retrocedir fins als orígens de la fotografia al segle XIX i, a partir de la tècnica de la càmera obscura –que ja van desenvolupar Niepce i Daguerre– sotmetre els objectes i els cossos observats a un temps d’exposició molt llarg per obtenir textures insòlites en el revelat. D’aquesta manera, les fotografies de Learoyd s’assemblen molt a pintures amb un toc naturalista, amb contrastos de color i definicions complexes de les formes.

2
© Richard Learoyd. Gentilesa de l’artista i de la Fraenkel Gallery, San Francisco

Un resultat estètic sorprenent

Això fa que el seu resultat visual ens remeti a la impressió que tindríem veient certs quadres. Les fotografies de Learoyd imiten subgèneres de la pintura com la natura morta, el paisatge capturat de manera gairebé impressionista, els nus i els retrats. El temps d’exposició elevat fa que les imatges tinguin grans i textures que fan que les figures tinguin quelcom d’irreal, i aquí està el matís estètic que eleva la seva obra a una categoria superior: ens fa pensar en la realitat en si, en els complexos lligams que connecten la natura en estat virginal amb la intervenció humana.

Advertising
3
Learoyd July 16, 2015 #3, 7/16/15, 12:20 PM,  8C, 11988x15984 (0+0), 150%, Josh Lehrer cu,  1/40 s, R78.7, G53.2, B61.9
© Richard Learoyd. Gentilesa de l’artista i de la Fraenkel Gallery, San Francisco

La fotografia com a poesia

Els paisatges, els retrats i les natures mortes de Learoyd són altament poètics. En comptes de mostrar-nos la realitat amb un simple mecanisme tècnic –que és el que busca el fotoperiodisme–, ell ajuda a que una mirada, una expressió facial, un grup humà o un paisatge naturals ens comuniquin dubtes, pors i força de decisió. D’aquesta manera, hi ha més poesia, i un llenguatge entre líric i inquisitiu, que el que se li demana a priori a la fotografia, que és el reflex de la realitat en estat virginal. La mirada transforma la realitat, i amb ella aflora la vida.

4
© Richard Learoyd. Gentilesa de l’artista i de la Fraenkel Gallery, San Francisco

L’obra clàssica i la més recent

La retrospectiva de Learoyd que podrem veure és molt extensa, i ocupa des dels seus treballs de fan una dècada als més recents. Podrem veure retrats, natures mortes i fotografies inspirades en el pintor francès del realisme, Ingres, i també paisatges com els de la sèrie recent capturada a Lanzarote. Una ronda completa per l’origen d’un concepte i d’un tractament tecnològicament avançat de la fotografia, i la seva recent culminació en forma d’art commovedor.

Advertising