Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Símbol 47

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Símbol 47

Símbol 47

Anna Gual

Per Gemma Casamajó
Advertising

Símbol 47
Anna Gual
Labreu edicions
88 pàg. 13 €

Per fora és del color de l’or i per dins és un tresor de plata: valuós perquè us farà més rics, i una mica amagat però no pas inaccessible. Així és 'Símbol 47', el darrer poemari d’Anna Gual després d’'Implosions', 'Passa-m’hi els dits' i 'L’ésser solar'. Format per títols evocadors ('Nyus al parc', 'Lector a la gruta', 'Terme municipal d’escorça') de poemes curts de versos més curts encara, el llibre suggereix més que descriu, evoca més que situa. La poeta traça un imaginari compàs, punxa i mina poc separades, entre el cos i la natura. Clava la punta al centre de la vida i dibuixa un cercle menut entre la dentadura i el roure, entre la brisa i les carns que es toquen, entre el pit i el nervi d’una fulla perenne. El títol del poemari s’inspira en un element químic (la plata), el nombre atòmic del qual és el 47, just el que sumen tots els poemes, i el símbol del qual (Ag) coincideix feliçment amb les inicials d’aquesta jove del Penedès. “Parlo, en definitiva,/del do de fer créixer poemes/amb els sucs corporals”, diu en tres versos. I a fe de món que ho fa, l’Anna Gual: abans els planta i els rega i, quan han crescut, els esporga fins a deixar-los menuts, precisos i preciosos. A més, el pas d’un poema a l’altre és en aquest 'Símbol 47' fluid com si la mateixa plata, que és el millor conductor de la calor i l’electricitat que existeix, fes de fil, de pont i de gran palanca.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising