Simon Critchley: aquesta no és una nota de suïcidi

Aquesta no és una nota de suïcidi. Però ho podria semblar. A finals del 2014, Simon Critchley va llogar una habitació en una caseta a la costa a Aldeburgh, Anglaterra, amb la voluntat de reflexionar sobre el dret de l’individu a decidir sobre la pròpia mort. Tenia en ment casos molt diversos, com el de Sèneca dessagnat en una banyera amb els braços esqueixats o Jean Améry amb el pap ple de somnífers. I dins la maleta duia un exemplar d’una novel·la de Virginia Woolf, 'Al far', culpable de tot plegat. “De vegades, un llibre neix de la necessitat de citar unes línies d’un altre autor que t’han impressionat”, diu.

Filòsof amb càtedra a la New School de Nova York, autor de textos deliciosos com 'Stay, Illusion!', Critchley es va recloure en el seu propi exili amb vistes al mar, i allà va escriure 'Apuntes sobre el suicidio', una redacció de poc més de 90 pàgines que corca l’ànim de principi a fi. Comença amb 'El mite de Sísif' de Camus, i acaba recreant-se en aquelles onades groc llimona que s’inflaven amb el vent, on la senyora Ramsay va trobar una mica de calma. “Com dic al llibre, hi vaig anar a trobar-me en l’obscuritat, el 'finis terrae', davant d’un oceà que no té límits”, explica. “El resultat és una barreja entre melancolia i exhibicionisme”.

És un paio menys romàntic empedreït del que pugui semblar. En cas de dubte va i s’arroga la màxima altiva del Rust Cohle de 'True detective': “No tinc la constitució mental d’un suïcida”. Els seus 'Apuntes sobre el suicidio' van néixer com una investigació de caràcter radicalment sociològic, des de la història i les lleis, al voltant d’aquells que han gosat treure’s la vida. I mica en mica es va anar transformant en una dissertació trepidant. “Al final no vaig incloure res de tot aquell material que havia anat acumulant al principi, però em va donar el marc per situar la qüestió moral”, aŀlega. Tot el que aquest text pugui tenir de tractat seriós ho té també d’ironia al recambró.

A l’estiu del 2008, Critchley va publicar un llibre titulat 'The book of dead philosophers', inspirat pels documents testamentaris d’alguns grans pensadors. Com ara David Hume, que pocs dies abans d’exhalar l’últim sospir va escriure 'La meva vida', un discurs impertorbable i gens afectat sobre la dama encaputxada que porta la dalla entre les mans. “Allà volia fer un homenatge a tots aquells grans homes que de sobte han après alguna cosa important en el moment de l’agonia”, exposa. Des de l’Antiga Grècia fins a Martin Heidegger, construïa un recorregut per segles i segles d’ocurrències lluminoses en el llit de mort. “No podia amagar el seu caràcter còmic, tot i que anava de debò”, rebla.

En el fons, 'Apuntes sobre el suicidio' es pot llegir com una continuació d’aquella primera obra. “La qüestió del suïcidi és molt delicada i dolorosa, i encara no tenim un llenguatge per referir-nos-hi”, engalta Critchley. Per això, en aquestes pàgines treuen el cap figures com el poeta John Donne i el comte Radicati, que l’any 1732 va esvalotar el galliner amb la seva 'Dissertació filosòfica sobre la mort', on va deixar escrit que Déu no és amo de la nostra existència. Aquesta és la gran lliçó dels apunts: reconèixer-li a l’home el poder de destruir-se. “És una facultat capital –diu–, i hem d’aprendre que no hi ha res pecaminós en el fet d’obrir-se les venes”. Que lúcid!

Apuntes sobre el suicidio
Alpha Decay
114 pàg. 14,90 €