Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Sota l'asfalt

Sota l'asfalt

Llort

Sota l'asfalt
Per Marià Veloy |
Advertising

Llort
RBA/La Magrana
192 pàg. 12 €

En els últims anys, Llort, un dels sospitosos habituals de la novel·la en català, s’ha especialitzat en el gènere negre. I el canvi li ha provat. Des del 2012, ha publicat a ritme de Woody Allen, i suma tres novel·les que, tot i que creen mons autònoms –no hi surt cap mosso d’esquadra entranyable, però alcohòlic, per exemple–, comparteixen alguns trets. El plaer d’explicar històries sense tòpics, i un humor que s’escola entre línies o la utilització del gènere com a excusa per anar més enllà. Diria que el tema de fons recurrent en Llort és la família, gairebé sempre desestructurada, amb un membre que busca la reconciliació. Sota l’asfalt, en què el protagonista comença la història emprenyat amb sa mare, no és una excepció. El gruix de la trama del llibre té lloc en les instal·lacions del metro, un espai que Llort explora a fons. Lluny del que podem veure en els nostres desplaçaments a la feina, les aventures del Marçal dibuixen un descens cap als inferns. Tribus urbanes, túnels secrets, càmeres de vigilància i orgies de sang i sexe que hauria pogut gravar Stanley Kubrick… Tot plegat genera una espiral narrativa de màxima eficàcia: un estil trepidant capaç de convertir el metro en un espai de terror. Després de llegir-la, no tornareu a mirar els nois amb caputxa igual que abans. Si més no, mentre espereu el proper tren.

Advertising