Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Supersticions, sí o no? Fight!

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Fight Supersticions
© Oriol Malet

Supersticions, sí o no? Fight!

Quin sentit té creure en l'efecte paranormal en ple segle XXI? Ho discutim!

Per Ricard Martín i Jordi Caballé
Advertising

Dimarts 13 (o divendres, per la pel·li), obrir un paraigua a dins de casa, passar per sota d'una escala o els tan injuriats gats negres... Qui s'inventa les supersticions? Qui diu el que porta mala sort o el que no? Vivim a una ciutat plena de secrets, passejades terrorífiques i llocs ocults, som els barcelonins supersticiosos? Si pel contrari, us baseu sempre en criteris racionals i desconfieu de tot el que té a veure amb el món paranormal. Aquest és el vostre debat, comencem a repartir arguments.

Ricard Martín Fight!

No soc supersticiós, però...

"'Well I ain’t superstitious, but a black cat crossed my trail, diu l’immortal blues de Willie Dixon'". La vida ja és prou puta per ser esclaus de gats negres i escales de mà. Ara bé, com escrivia Hubert Monteilhet al deliciós clàssic de la literatura juvenil, De profesión fantasma, “els bons escocesos només creuen en les supersticions quan els són favorables”, i a Escòcia no va haver-hi caça de bruixes, i tenir un gat negre al porxo era auguri de prosperitat.

De petit vaig decidir adoptar aquesta filosofia (amb el contracte amb mi mateix que si les coses m’anaven bé és que funcionava). I fins avui. Però tinc arrapada al cervell la cara B de la superstició, la que ratlla el trastorn costumista obsessiu-compulsiu: he d’anotar declaracions amb un boli Pilot negre rodó, m’he de netejar dia sí, dia no les vambes amb tovalloletes humides, he de portar la meva samarreta de la sort, mirar la data de caducitat de tots els aliments que compro... Si no ho faig, sé que em caurà un piano al damunt en el moment en què trepitgi el carrer. –Ricard Martín

Jordi Caballé fight

La sort es busca. La mala sort també

Cada dia m’aixeco amb el peu esquerre, perquè soc esquerrà. Si em trobo un mirall trencat, m’hi miro pel tros que queda sencer. Si un gat negre se’m creua, intento no trepitjar-lo. Si un plat de verdura està insípid, li foto sal. Si el pot em cau, el torno a deixar dret i, si me’l passa algú, li dono les gràcies. Si plou a bots i barrals, obro el paraigua dins, just abans de creuar el llindar de la porta. Si veig un escala al mig del carrer, i el camí més curt és passar per sota, ho faig.

Si el dia 13 cau en divendres, estic súpercontent. És divendres! Si algú vessa el cava durant un dinar, no hi suco els dits i em toco el front, és una porcada i només toco fusta quan munto un moble de l’IKEA. No ser supersticiós et permet portar una vida més fàcil, proveu-ho. Tot i que de vegades pot provocar malentesos, com el dia que una noia em va veure i es va tocar un pit. Jo pensava que havia lligat, però em va explicar que se l’havia tocat perquè, a l’Argentina, porta mala sort creuar-se amb un pèl-roig. Això sí que va ser mala sort, estava bona. -Jordi Caballé

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising