Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Tres homes en una barca (per no parlar del gos)

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Tres homes en una barca (per no parlar del gos)

Tres homes en una barca (per no parlar del gos)

Jerome K. Jerome

Per Abel Grau
Advertising

'Tres homes en una barca (per no parlar del gos)' és una d’aquelles novel·les que la crítica del moment va maltractar sense contemplacions, però que amb el temps va acabar convertida en un clàssic de l’humor. Els primmirats crítics victorians van considerar que exhibia un llenguatge col·loquial barroer, que els personatges eren vulgars i que la prosa era bastant irregular. Com sol passar, pocs lectors en van fer cas i la novel·la es va vendre a dojo.

Publicada el 1889, 'Tres homes en una barca' narra les peripècies de tres amics força excèntrics (l’autor, George, Harris i el gos Montmorency) que emprenen un viatge recreatiu en barca remuntant el curs del Tàmesi, entre Kingston i Oxford. La idea inicial de Jerome no era fer una comèdia, sinó una guia de viatge per als turistes fluvials de l’emergent sector vacacional al Tàmesi de finals del XIX. Però aviat la veu del narrador pren el protagonisme amb un discurs que relata les bufonades dels tres amics a la barca –on es confirmen com uns dropos consumats–, i les alterna amb un munt d’anècdotes més o menys intempestives. A través d’aquestes digressions, el protagonista desgrana la seva curiosa visió dels costums humans (el plaer secret de la hipocondria, els beneficis morals d’una bona digestió, la virtut de la peresa), tot parant atenció sobre qüestions eminentment angleses, com ara la navegació, la meteorologia, la pesca, el recel cap als alemanys, i els despropòsits de la cuina nacional.

Els gags sovint són simples, en la línia de 'Laurel i Hardy', però més d’un segle després segueixen funcionant bé (feu una ullada a la conversa amb el guarda del cementiri al capítol 7, o a la lluita titànica per obrir una llauna de pinya al capítol 12). Més incisives són les observacions del protagonista, barreja d’autosuficiència, saviesa popular i pura ignorància, gràcies sobretot a la ironia que destil·la la veu del narrador: “A mi la feina m’agrada, em fascina. Puc passar-me hores senceres assegut mirant-la”. 'Tres homes en una barca' és una comèdia lleugera sorprenentment moderna i senzillament hilarant

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising