Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Barcelona de por

Una Barcelona de por

Una passejada per racons inquietants de la ciutat que us posaran els pèls de punta

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Hi ha una Barcelona oculta, terrorífica, de fantasmes, dimoniets i llegenda negra, que vol sortir a la llum. Fem un recorregut per aquesta part de la ciutat que surt poc a les guies. Si teniu por, tanqueu els ulls...

Esteu preparats per a un recorregut que us glaçarà la sang? Comencem al veritable túnel del terror: el de Vallvidrera! Fer-lo servir en hora punta és una clavada de 4,19 €. Per aquest preu ja t’hi podrien posar uns ratpenats, home. Però prou bromes! Faig via fins a Josep Torres, 22.
© Irene Fernandez

Publicitat

Sóc davant la Casa del Diable. Al cor de la Gràcia gitana –la part més solitària de la vila–, hi regna aquesta majestuosa mansió modernista. L’observador atent veurà que cada porta i finestra, tapiades, estan custodiades per un discret però malèvol cap de dimoni de pedra. Sis en total! No és un caprici. L’empresari Agustí Atzeries, l’any 1892, s’estava reformant casa seva i a mitja obra es va arruïnar a causa d’una maledicció gitana. Tan entusiasmat estava, que va dir que es vendria l’ànima al dimoni per poder acabar-la. I li va tocar la loteria! No s’ho va pensar dues vegades, a retre homenatge a en Banyeta. Cap al 2012, un cartell anunciava que s’hi farien habitatges però mai més se’n va saber res. No sabem si està posseïda o no, però sí que està acabada d’okupar: un cartell diu que “fa dies que vivim en aquest edifici que des de fa anys està buit i abandonat (...) No hem fet cap pacte amb el diable ni hem guanyat la loteria. Però som joves i volem rehabilitar l’edifici abans que el proper especulador el converteixi en pisos de luxe”. No sabem si triomfarà el Mal o no, però els caps de dimoni no marxaran: l’edifici, de Pons i Trabal, és patrimoni catalogat. A mi no m’atraparan aquí quan es faci fosc!
© Irene Fernandez

Publicitat
  • Botigues
  • Art, artesanies i aficions

M’acosto a la llibreria Cor Obscur (travessera de Gràcia, 245). No tingueu pressa. Teniu tot el temps del món: el seu rellotge gira a l’inrevés. L’Alexandra Galceran, mare de l’única llibreria de Barcelona especialitzada en terror i romanticisme gòtic, m’explica que són grans fans del gore, però que l’eviten deliberadament, en favor de la recuperació del romanticisme més medieval i fosc: “Volem que la gent perdi la por de la foscor, que descobreixin la tendresa de l’obscuritat”. A més dels clàssics populars obvis i no tant (Poe, Stoker...), hi podeu trobar llibres de refinats decadentistes satànics i esotèrics, com Huysmans o Heinz Ewers. Visiteu-la de nit. A banda de llibres, hi trobareu objectes quasi màgics, que marquen el temps que et queda: “Nocturlabis, rellotges d’estels, objectes que et permeten viure en la foscor”, diu Galceran. I llibres de bibliòfil, com preciosos martirologis o gravats de Dürer, que valen milers d’euros. Algun satanista iŀlustre, com Ishan, del grup Emperor, ha visitat la botiga.

Publicitat

I parlant d’això... A Barcelona hi ha alguna església satànica? El satanista més famós d’Espanya, Gabriel López Rojas, va néixer a Barcelona el 1966, i el 2006, cinc anys després d’anar a judici per amenaçar de mort uns periodistes, va passar a denunciar les sectes organitzades. La secta que ell dirigia, l’Orden Illuminatti, té la seva seu a València, 387 (segons la web d’associacions del consistori, guia.barcelona.cat). Rojas té un passat com a fan del comunisme més hardcore, que barrejava amb les seves creences màgiques en un poti-poti doctrinal explosiu. Qui vulgui fer la relació entre rojos i el Diable, s’hi pot agafar. Em colo al presumpte portal Illuminatti i en repasso les bústies. No hi veig els lluciferins, però em crida l’atenció l’Asociación Anael al 1r 7a, centre espiritual on fan classes de tarot i càbala. Cacau ocultista a Verdaguer!

He dit Verdaguer? L’autor de Canigó va fer d’exorcista a la Casa de l’Oració, al quart pis de Mirallers, 7. Després d’una crisi espiritual, el mossèn va ser seduït per la moguda ocultista que havia muntat el pare Joaquim Pinyol, convençut que el dimoni empudegava la ment dels obrers amb idees anarquistes. Allà, el poeta nacional hi va fer més d’un exorcisme. Si després d’aquest passeig pel cantó diabòlic voleu protecció, aneu a la botiga Santería Milagrosa (Urgell, 40). Però em temo que passejar per la seva lúgubre galeria de figuretes de sants sincrètics i vudú us acollonirà més que qualsevol altra cosa.

Publicitat

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat