Una coronació exprés

Felip ja és sisè. Em costa molt d'entendre que l'aparell d'un partit teòricament d'esquerres, amb el republicanisme a la seva base, faci tants esforços per garantir la continuïtat de la monarquia. És una obvietat, però cal repetir-la: la monarquia per dret diví emana, precisament, d'això, del dit índex de Déu (per cert, els introductors aquí d'aquesta varietat de monarquia van ser els Borbó). Que en ple segle XXI un partit d'esquerres faci prevaldre això per damunt de la defensa, no ja del treballador, sinó de la classe mitjana, em sembla tan desviat com un mossèn que de nit adori en Banyeta. Són miops: la seva perifèria i joventuts volen o república o referèndum.

És aquest suport cec a l'statu quo el que els pot enterrar del tot. Penseu en l'allau de violència institucional que hem suportat en els darrers anys. Davant d'això, la frígida Constitució s'ha tocat dues vegades: per modificar el sostre de dèficit i perquè Felip tingui feina.

Sí, els monàrquics diuen que això només preocupa el 0,2% de la gent; al 35% els treu la son la corrupció i al 25%, els polítics. ¿Voleu dir que no es refereixen tots al mateix? Es calcula que el rei jubilat té una fortuna de 1700 milions d'euros. I l'única explicació és un pressupost de dos folis.

D'altres se'n renten les mans, i assisteixen en primera fila al Borbones Show. Potser se les freguen pensant en una Commonwealth ibèrica postindependència. Tenir rei vesteix molt, deuen pensar, i és business-friendly.