Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Passejada Barcelona desde Collserola
© Iván Moreno

Una passejada per Collserola, de l'ombra al sol

Del Mas Sauró a Can Trampa: una ruta més enllà del pantà de Vallvidrera i pels racons ocults de la muntanya de Barcelona

Escrit per
Maria Junyent
Publicitat

A quinze minuts amb ferrocarril, sortint de la plaça de Catalunya, hi ha alzines, roures, falgueres centenàries, ànecs collverds i mallerengues, entre altres centenars d’espècies que la majoria de barcelonins assenyalem amb els noms de planta, arbre i ocell. La Claudia Yagüe, educadora ambiental, se’ls sap gairebé tots i ha acceptat fer-nos de guia pel vessant d’ombra de Collserola, a nosaltres, ignorants, que hem oblidat que la fulla de roure és la que té forma de núvol; un coneixement bàsic que s’adquireix al parvulari.

La Claudia ens recull a l’estació del Baixador de Vallvidrera, per la sortida de les Planes, just on comença el barri de Mas Sauró, nascut a principis del segle XX al voltant de la desapareguda masia de Can Sauró, i avui format per un conjunt d’uns 160 habitatges en el qual el disseny minimalista conviu amb casetes humils de colors vius i nans de pedra. Després d’omplir-nos de cafeïna i fuet sota el sol hivernal de la terrassa del bar A l’Aire, enfilem el camí del Pantà de Vallvidrera, primera parada prevista. Abans d’arribar-hi, però, ens aturem davant del que sembla l’entrada a un túnel, envoltada d’heura. És la Mina Grott, una galeria excavada el 1856 per dur l’aigua del pantà de Vallvidrera a la vila de Sarrià. Més tard, el 1908 s’hi va instaŀlar un trenet elèctric amb 80 bombetes de colors que recorria el trajecte des de la boca inferior de la mina –a prop de peu del funicular– fins al pantà, on els burgesos de la ciutat anaven a esbargir-se.

© Iván Moreno

Publicitat

L’any 1909 l’atracció va tancar per pressions dels empresaris de Ferrocarrils de Catalunya i del Parc del Tibidabo, que hi veien un fort competidor. Continuem endavant, embruixats per la vista del pantà, custodiat per la casa rosa del guarda, que avui fa la funció de Centre d’Interpretació del Parc. El pantà es va construir a finals del segle XIX per recollir l’aigua de la pluja i portar-la fins a Sarrià. Als anys 60 van abandonar-lo i es va convertir en una bassa d’aigües residuals. El 2003, gràcies a l’Associació de Veïns de Vallvidrera, es recupera ara com a zona d’oci i de protecció de rèptils i amfibis; avui una de les reserves amb més diversitat que tenim, però també una mena d’abocador de bestioles domèstiques que els seus amos abandonen. Els ànecs collverd, salvatges i autòctons, conviuen amb tortugues de Califòrnia i altres intrusos.
© Iván Moreno

Publicitat

Voregem el pantà per l’esquerra fins al pont que s’hi endinsa, perseguit per ànecs de granja acostumats al tracte humà que pidolen una engruna de pa. Caminem entre plataners, sols, en silenci. No costa imaginar-se com els burgesos barcelonins arribaven aquí buscant el seu particular 'Déjeuner sur l’herbe'. Continuem el camí, sense desviar-nos. De sobte, tota la diversitat de Collserola resumida aquí: espècies prehistòriques com la falguera o la cua de cavall, els fruits vermells del galzeran –que creixen del centre de la fulla–, el llorer, la pissarra, les lianes que ho cobreixen tot i els esbarzers, que antigament es feien servir com a murs vegetals per protegir els conreus.
© Iván Moreno

Publicitat

Arribem fins a la font, una de les 200 que hi ha a tot Collserola, algunes d’aigua freàtica i d’altres connectades al sistema públic, i continuem endavant per aquest camí amunt, de metre i mig d’ample fins a arribar al senyal que indica Can Llevallol. Aquí hi ha dues opcions: agafar el desviament, que porta a un camí d’alzines preciós, o continuar pel mateix camí, l’opció que triem, fins a arribar al vessant assolellat de Vallvidrera, a una carretera amb vista sobre tota la ciutat on no fa gaire hi han instaŀlat un banquet per gaudir del panorama. Val la pena.

Publicitat

Retrocedint després a la plaça dels Pins de Vallvidrera, a la mateixa sortida del camí de terra, agafem el carrer de Mont d’Orsà, que entre cases modernistes (atenció al Consolat de Macedònia, entre les reixes del jardí!) arriba a la malèfica plaça de Vallvidrera, també coneguda com la cruïlla dels sis semàfors, on acaba el nostre recorregut. El sol i uns vermuts ens esperen a la terrassa de Casa Trampa, tota una institució del barri, que des del 1882 omple amb gràcia l’estómac de veïns i forasters.

Fauna i flora

Porc senglar

Porc senglar

Són els indiscutibles reis de Collserola i no és estrany trobarne pels camins o intentant bolcar contenidors. No us hi apropeu gaire si no voleu prendre mal!

Galzeran

Galzeran

Uns arbustos esquitxats de fruits vermells envolten els camins de Collserola. Són galzerans i la seva particularitat és que el fruit creix enmig de la fulla, que realment és tija.

Publicitat
Mallerenga

Mallerenga

La mallerenga blava és un dels ocells més característics i abundants del Parc. Sovint la veureu penjada cap per avall buscant aliment a les branques més fines dels arbres.

Falguera

Falguera

La falguera, amant de l’ombra i la humitat, creix a dojo en aquest vessant de Collserola. Si mireu sota les seves fulles, hi veureu les espores amb què es reprodueix.

Publicitat
Ànec Collverd

Ànec Collverd

L’ànec collverd, el més comú i gran d’Europa, neda pel pantà acompanyat d’ànecs domèstics que han escapat d’alguna granja de la vora per canviar de residència.

Esparreguera

Esparreguera

A finals de febrer, els caçadors d’espàrrecs enfilen aquests camins a la recerca de tresors, i pel que sembla tornen amb els cabassos plens. Els boletaires també feinegen per aquí.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat