Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Plaza de América
Foto: Plaza de América

Una ruta per la Sevilla més bonica

Alguns són més populars i altres absolutament desconeguts: aquests són els racons sevillans més encantadors

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Si hi ha una veritat absoluta sobre Sevilla, és que la ciutat amaga als seus carrers, places i edificis indrets molt bonics i de gran valor. Molts d'ells vénen a la ment només pensar en la capital sevillana, però d'altres passen desapercebuts per a la gran majoria de viatgers que visiten la ciutat. Des de cases-palau que fan viatjar al passat, a parcs senyorials o placetes encantadores. Des d’històriques esglésies a imponents edificis i petits negocis d'allò més originals. Cadascú a la seva forma i manera contribueix a crear el patrimoni cultural sevillà que avui volem descobrir. Aquests són els llocs més bonics de la capital sevillana.

Plaza del Cabildo
Foto: Plaza del Cabildo

Plaza del Cabildo

Què és? Una plaça amagada al centre de Sevilla.

Per què cal anar-hi? A qui no li agrada descobrir petits racons desconeguts? Endinsar-se en llocs plens d'encant que passen desapercebuts davant la majoria? És el que passa amb la preciosa Plaza del Cabildo, on s’hi accedeix a través d'un passatge des de la popular avinguda de la Constitució. A només dues passes de la mateixa Catedral de Sevilla es troba aquesta plaça de forma semicircular formada per arcades que s'aixequen sobre columnes de marbre.

Palacio de Dueñas
Foto: Placio de Dueñas

Palacio de Dueñas

Què és? Una de les cases-palau més boniques de la capital sevillana.

Per què cal anar-hi? Perquè, a part d'haver servit -i encara ara segueix servint- de llar als membres de la Casa d'Alba, curiosament també hi va néixer, el 1875, el poeta Antonio Machado. La raó? El seu pare n’era l’administrador de la finca durant una etapa de la seva vida. Anècdotes a part, el Palau de Dueñas va obrir les seves portes al públic el 2016 per mostrar, a través de visites guiades, els 1900 m2 de la propietat, entre els quals destaquen les cavallerisses, el Jardí del Llimoner i la plaça de Santa Justa.

Publicitat
Fundació Tres Culturas
Foto: Fundació Tres Culturas

Fundació Tres Culturas

Què és? Un edifici d'inspiració marroquina construït per a l'Expo 92.

Per què cal anar-hi? Perquè només per a poder veure la construcció en el qual hi ha la fundació, l'antic pavelló del Marroc en la passada Expo 92 de Sevilla, ja val la pena acostar-se fins a la Isla de la Cartuja, el lloc en el qual se situa. El rei del Marroc va manar portar des del seu país als millors artesans perquè creessin una autèntica obra d'art feta edifici: els treballs en guix, fusta, fang i pedra són una autèntica delícia.

Santa María la Blanca
Foto: Santa María la Blanca

Santa María la Blanca

Què és? Una sinagoga del segle XIII reconvertida en església.

Per què cal anar-hi? A part de l'enorme càrrega històrica que posseeix, ja que es tracta d'una de les dues antigues sinagogues que es conserven avui en dia a Sevilla, Santa Maria la Blanca destaca per ser un dels màxims referents a la ciutat pel que fa a arquitectura andalusa del primer barroc. Es troba al barri de l'antic call jueu de Sevilla, avui més conegut com a Barrio de Santa Cruz

Publicitat
Glorieta de Bécquer
Foto: Glorieta de Bécquer

Glorieta de Bécquer

Què és? El racó més romàntic de Sevilla.

Per què cal anar-hi? Perquè si hi ha un lloc a la capital sevillana que homenatgi al poeta romàntic Gustavo Adolfo Bécquer, és aquest racó del Parc de María Luisa. Un bust de Bécquer, sevillà de naixement i gran referent del romanticisme literari, és exposat al costat de les estàtues de tres dones que representen els tres estats de l'amor: l'amor il·lusionat, l'amor posseït i l'amor perdut.

Cellejón del Agua
Foto: Callejón del Agua

Cellejón del Agua

Què és? 140 metres d'allò més singulars al Barrio de Santa Cruz.

Per què cal anar-hi?  Des de la Plaza de Alfaro fins al Carrer Vida, el Callejón del Agua és un dels llocs més peculiars de tota la ciutat. En primer lloc, perquè es tracta d'un adarve, és a dir, un carrer que circula al costat de la muralla que envoltava Sevilla en l'antiguitat. En segon lloc, perquè en el seu interior van existir -i encara es mantenen avui dia- dos tubs pels quals es transportava l'aigua des de Los Caños de Carmona fins als Jardins de l'Alcàsser

Publicitat
Baños María de Padilla
Foto: Baños María de Padilla

Baños María de Padilla

Què és? Uns banys de l'època almohade a les entranyes del Real Alcázar.

Per què cal anar-hi? Per a molts es tracta d'un dels llocs més suggeridors del mític monument sevillà. Després de passar pel Saló dels Ambaixadors o el Pati de les Donzelles, l'Alcàsser sevillà sorprèn amb aquests antics banys originals del segle XII. Furant el regnat d'Alfons X El Savi va rebre alguna modificació, com els arcs de volta d'estil gòtic que els coronen. Estan compostos de tres naus, la central més gran que les altres dues, i es diu que és el lloc més fresc de Sevilla. Reben el nom de Maria de Padilla, segons la llegenda, perquè aquí es banyava l'amant del rei Pere I el Cruel, a la qual estimava tant que va manar que la nomenessin reina una vegada morta.

Confitería La Campana
Foto: Confitería La Campana

Confitería La Campana

Què és? El lloc més emblemàtic de Sevilla per prendre pastissos artesans.

Per què cal anar-hi? La història de la Confiteria La Campana es remunta al 1885, quan el mestre pastisser Antonio Hernández Merino va donar forma a aquest negoci que, a dia d'avui, ja va per la quarta generació. El nom li prové pel parc de bombers que antigament estava situat en aquest mateix racó de la ciutat. L'interior de la confiteria, amb guixeries policromades als sostres i una decoració de disseny modernista, transporta directament al passat. Exquisita.

Publicitat
Capillita del Carmen
Foto: Capillita del Carmen

Capillita del Carmen

Què és? La capella més petita i pintoresca de Sevilla.

Per què cal anar-hi? Es tracta d'un dels monuments més peculiars de la capital sevillana i en bellesa, pocs el guanyen. Aquesta petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme s'aixeca a l'extrem del Pont de Triana que desemboca a la Plaça de l'Altozano i va ser projectada per l'arquitecte Aníbal González. Construït amb maó i decorat amb ceràmica de Triana, compta amb dues parts: la capella i una petita torre de forma octogonal on es troba un campanar.

Plaza de América
Foto: Plaza América

Plaza de América

Què és?  Una bonica plaça d'estil mudéjar construïda per a l'Exposició Iberoamericana del 1929.

Per què cal anar-hi? Coneguda popularment com "la plaça dels coloms", aquesta plaça situada a l'interior del bonic Parc de Maria Luisa és un dels racons preferits pels sevillans per passejar. S'hi troben dos dels museus més emblemàtics de Sevilla, el Museu d'Arts i Costums Populars (d'estil mudéjar) i el Museu Arqueològic, tots dos projectats per l'arquitecte sevillà Aníbal González.

Publicitat
El Rinconcillo
Foto: El Rinconcillo

El Rinconcillo

Què és? Un dels bars amb més solera i més antics de la ciutat.

Per què cal anar-hi? Perquè es tracta d'un d'aquests negocis que conserven l'essència del passat un cop traspasses les seves parets. Amb quatre segles d'història a l'esquena, El Rinconcillo és un lloc on no només cal anar per tastar algunes de les tapes més autèntiques de la ciutat, sinó també per gaudir d'un ambient únic. Amb una barra de caoba on els cambrers escriuen el compte a guix, parets de mur de maó àrab, tapissos sobre els murs de rajoles de segle XVII, XVIII i XIX i un impressionant rebost.

Iglesia de San Luis de los Franceses
Foto: Iglesia de San Luis de los Franceses

Iglesia de San Luis de los Franceses

Què és? Una joia del barroc construïda al segle XVIII.

Per què cal anar-hi? Només per la història que envolta l'antiga església, ja val la pena acostar-se a visitar-la. Estesa per la Compañía de Jesús al 1731, l'edifici ha tingut multitud de funcions d'allò més diverses: des d’església a seminari, passant per hospital, fàbrica i, fins i tot, escenari de teatre. Va ser dessacralitzat al començament de segle XX i en l'actualitat es poden realitzar visites guiades per descobrir el seu interior.

Publicitat
Hospital de los Venerables
Foto: Hospital de los Venerables

Hospital de los Venerables

Què és? Un edifici barroc del segle XVII que acull la seu del Centre Velázquez.

Per què cal anar-hi? Durant els seus orígens va ser l’Hospital dels Venerables Sacerdots de Sevilla, fins que va ser espoliat durant la invasió francesa. Després va ser parròquia i museu de la Setmana Santa, tot i que actualment és propietat de la Fundació Focus Abengoa, on hi ha establert el Centre Velázquez. A part d'una col·lecció de dotze pintures de l'artista, també compta amb obres de Murillo o Francisco Pacheco.

Cerería El Salvador
Foto: Cerería El Salvador

Cerería El Salvador

Què és? Un dels negocis més antics de Sevilla.

Per què cal anar-hi? És traspassar les portes d'aquest petit negoci situat en plena Plaça del Salvador, al centre de Sevilla, i sentir que hi ha "ànima". L'essència de tota una vida dedicada a la festivitat de la Setmana Santa es percep en l'ambient, però, sobretot, el que se sent és la passió per una feina que es viu amb absoluta vocació. En aquesta petita empresa familiar -ja van per la quarta generació- s'elaboren cada any més de 70 mil espelmes.

Publicitat
Edificio La Adriática
Foto: La Adriática

Edificio La Adriática

 

Què és? Un dels edificis més fotografiats de Sevilla.

Per què cal anar-hi? Construït entre els anys 1914 i 1922, aquest edifici va ser projectat per l'arquitecte José Espiau i Muñoz i, en ple segle XXI, no hi ha qui passegi per l'Avinguda de la Constitució sevillana sense parar a contemplar-lo degut a la seva bellesa. La seva façana posseeix un estil d'allò més eclèctic: és el resultat de la barreja d'elements neomudéjares, platerescs i, per descomptat, regionalistes.

 Hotel Alfonso XIII
Foto: Hotel Alfonso XIII

Hotel Alfonso XIII

Què és? Un hotel construït al començament del segle XX per allotjar grans mandataris durant l'Exposició del '29.

Per què cal anar-hi? Perquè més que un hotel, l'Hotel Alfonso XIII és una autèntica obra d'art. L'estil arquitectònic de l'edifici, barreja de mudéjar i andalús combinats amb una elegància suprema, el converteixen en una de les construccions més emblemàtiques de Sevilla. I al seu estil cal sumar-li el component històric: el mateix Alfons XIII va manar que es construís i, en ell, s'hi han allotjat personatges de la talla de Grace Kelly, Carles i Diana de Gal·les i artistes com Tom Cruise.

Publicitat
Plaza de Doña Alvira
Foto: Plaza de Doña Elvira

Plaza de Doña Alvira

Què és? Possiblement la plaça més bonica del Barrio de Santa Cruz.

Per què cal anar-hi? La plaça es va construir al començament del segle XIX després enderrocar uns habitatges que ocupaven el solar i, segons explica la llegenda, al mateix lloc on originàriament hi va haver un corral de comèdies. Va ser l'arquitecte municipal de l'època, Joan Talavera, qui li va donar forma a la plaça i la va convertir en el que avui és: un plàcid racó amb jardineres, bancs i una font en el qual és un delit parar a descansar.

 El balcón de Rosina
Foto: Balcón de Rosina

El balcón de Rosina

Què és? Una de les localitzacions més curioses de l'òpera 'El barber de Sevilla'.

Per què cal anar-hi? Encara que la història es basa més en una llegenda que a la realitat, es diu que el bell Balcó de Rosina, ubicat en un edifici que fa cantonada a la Plaça d'Alfaro, en ple barri de Santa Cruz, va ser un dels escenaris en els qual Beaumarchais va desenvolupar la seva famosa òpera 'El barber de Sevilla'. Teòricament es tracta de la balconada on Fígaro va aconsellar al Comte d'Almaviva que escalés, abillat amb diverses disfresses, per recuperar a la seva estimada.

Publicitat
Calle Betis
Foto: Calle Betis

Calle Betis

Què és? El carrer més emblemàtic del barri de Triana.

Per què cal anar-hi? El festival de colors que componen les façanes que s'aixequen al Carrer Betis, de cara al riu Guadalquivir, regala una de les estampes més conegudes i boniques de Sevilla. El nom del carrer li va venir donat, precisament, pel riu Betis, que al seu torn també li va donar el nom a la Bètica romana. Avui dia alguns negocis, sobretot bars i restaurants, animen el carrer, on també s'aixequen edificis residencials.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat