Jordi Lara: 'Variacions sobre una pàgina de Folch i Torres'

Vénen però no ho saben d’un mas sota el Pedraforca, esclops i llar, l’un rabadà i l’altra porquerola, estimen les bèsties i preguen agenollats a les verges trobades. Ara estan estesos, nus i ensangonats en una vorera del passeig de Gràcia, a Barcelona, no es diuen Jaumó i Isabelina sinó Jaco i Bel però també adoren els animals i per això clamen contra les pelleteres. Mentre baixaven les malles i saltaven els sostenidors la Bel s’ha endut en Jaco al mig del grup, mig centenar d’activistes apilats com deixalles, no volia que el seu paner blanc fos frontera entre el tall dels cossos i el brou de la ciutat. Passa’m la sang sintètica, ella s’ha instal·lat sota una aixella per dissimular el pudor d’ensopegar amb uns genitals, no ha de pensar en la nuesa, no ha de pensar en aquells pits forans que s’expandeixen contra l’esquena d’en Jaco; ella és una amoral amb conviccions i avui encara menys, només un conill escorxat, posaré cara de conill escorxat, arròs amb conill. Però la nuesa no calla mai, la carn es torna lliure i furiosa en el decorat urbà, tinc els mugrons com peons d’escacs. Per què en Jaco no em mira? Però en Jaco és molt lluny, bocaterrosa, els ulls atrapats en una rajola, diuen que aquests hexàgons són un disseny de Gaudí, algues, ammonits. Quants milions de vianants l’han trepitjat sense fixar-s’hi? Ningú no la veurà com jo ara la veig, pensa en Jaco, la ciutat és una realitat paral·lela però n’hi ha prou de penjar-te d’un pam de ciment i el temps s’atura com un infart. No sabem res d’aquesta ciutat, no ens hem aturat mai a la piga que l’amant guarda a l’engonal, quina pau hi ha en una rajola mentre la sobrevola el tràfec del món. La ciutat avança amb la pastanaga de la competitivitat, els líders s’esbatussen per no dir res i fer bullir l’olla, tots ens hem de fer 'runners' per córrer molt i cotitzar més i pensar poc, però ningú no ha vist la ciutat com ara jo. Molt a prop passa el 22 repartint il·lusió i pol·lució, en Jaco tus i mira la Bel, la Bel compta els voltors que els envolten amb la tauleta, com sortiré a les xarxes? Sóc 'spam', sóc un xoriço fumejant, taca pictòrica, una ganga sexual en safata? Vol parlar amb en Jaco però els animals degollats no parlen, li vol dir que tot d’una s’ha adonat que mai no ha vist una guilla, viva o morta, ni cap llúdriga, cap fura cap xinxilla, aquestes monades que ens fan tanta pena, però potser jo només volia despullar-me. Sóc jove i em puc despullar, què cony, jo només volia sentir-me útil, bé he d’esbravar la revolta en alguna cosa. I si l’animaló escorxat sóc jo?, sospita de cop. Sí, m’han escorxat el futur i tota la resta i ningú no es despulla per mi, potser aquí s’hi aireja una altra cosa, els bavosos del poder se la remenen sota l’abric de pells mentre em desitgen i em compadeixen. I en el moment precís en què la Bel s’aixeca i se’n va, nua i desolada per la boca del metro, els activistes ja canten consignes; tots menys en Jaco, que amb l’orella premsada a terra ha descobert un bategar secret, una altra ciutat que m’han volgut estafar, jo d’aquí no em bellugo, sóc una rata, jo em despullo per les rates, per fi ho hem entès tot.

Per Jordi Lara

L'autor ha publicat 'Mística conilla' (Edicions de 1984). 200 pàg. 17,50 €.