Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Butifarring: Revolució Buti

Butifarring: Revolució Buti

La tendència ascendent de l’entrepà de botifarra té un nou capítol al molt recomanable Butifarring

Butifarring
©Isabel Mestre
Per Pau Arenós |
Advertising

El pa de BonBlat, de Francesc Altarriba, ja val una recomanació. "És el 60% del 'bocata'", diu Albert Gómez, cuiner i soci de Butifarring. "Un mix de coca, xapata i pa de vidre". És un descobriment, cruixent i esponjat: una cosa tan difícil de trobar, acostumat a barres que podrien portar els antiavalots al cinturó. Altres vegades que he escrit sobre 'fast good', he intentat buscar l'excel·lència en el que és expeditiu (Sagàs, Fastvínic, The Dog is Hot, Bacoa, La Burg, Your Burg, La Guingueta), he ensumat el que ve com un gos, m'he interessat per les noves formes d'estar al carrer. S'acosta l'entrepà sobre rodes, malgrat que col·locar una furgoneta al carrer és més difícil que canviar una roda sense gat: Mr Frank and the Butis roden amb veterania, Paco Pérez té a punt La Carletta i Caravan Made arrossega fans.

De Butifarring m'interessen unes quantes coses: que un cuiner, en aquest cas l'Albert, prosperi lluny d'un restaurant; que s'hagi preocupat que cada part del tot sigui rellevant i que estigui en la punta d'aquesta Revolució Buti que ha començat a Barcelona (Butipà, Hotdoks, Yango) i que ja assenyalava la revista 'Dominical' com a tendència del 2014. El primer dispensari -tenen intenció d'expandir-se i franquiciar-se- es troba al costat de la plaça de Sant Jaume, a l'altre extrem de Conesa, sandvitxeria degana. La botifarra com a puntal de la independència.

Hi ha algun problema de fums en via de solució i un canvi de forn: estrenen un Josper, el Bentley d'aquests artefactes. La brasa dóna una nota de fum que embolica nostàlgies. L'Albert és còmplice de tot el procés. Amb Ferrer, les salses, està orgullós de l'allioli i la brava ("a l'estil madrileny, i aquell toc de pebrot de la meva àvia"); amb BonBlat, els panets, i amb Mitjans, les botifarres farcides. Fa anys que els xarcuters emboliquen carn amb ingredients i a Butifarring se cenyeixen a aquest embotit fresc. Pa, carn i poca cosa més. El que és oposat és fer servir una salsitxa neutral i realçar-la amb afegits, això que al negoci anomenen 'toppings'.

El meu exercici, a pèl o pell, és satisfactori: mossego amb gust la de formatge blau, la d'escalivada i, sobretot, la de calçots ("en tindrem fins al juny"), aquesta sí, amb unes pinzellades de romesco. La nuesa m'agrada perquè és arriscada: carn i pa s'acoblen com una parella competent. Un parell de canyes de Cervesa del Montseny i una capseta de patates al caliu, rústiques, ruixades amb la brava, poc impetuosa. Pico frankfurt i bratwurst, fins i tot un botifarró de patata, en què la sang ha estat substituïda per albúmina. La porció és massa petita perquè pugui jutjar-la.

'Fast food', camionetes, rulots, un univers al voltant de la velocitat que la legislació obliga a aparcar, sense circulació pels carrers. Que curiós: el menjar del carrer, l''street food', és aquí un exercici sota sostre.

Més informació

Restaurants, Bar d'entrepans

Butifarring

El Gòtic

Una mossegada és suficient per aprovar el Butifarring. Decidit a sumar el ‘fast food’ amb la primera qualitat, els seus entrepans confirmen l’èxit d’aquesta aposta. El pa de coca és ben cruixent, les salses, memorables, però sobretot us quedareu amb els ingredients clau de cada entrepà. Productes artesanals i de proximitat que esvaeixen tota necessitat d’afegir ‘toppings’. La botifarra –cuita al forn de brasa i amb diferents sabors per escollir– protagonitza l’entrepà estrella, però la carta no es queda curta. Acompanyant el pa hi trobareu des de formatge blau fins a escalivada, rovellons o calçots. Bon menjar i més ràpid que mai.

També t'agradarà

Restaurants

Flamarades de Pau Arenós

Bardeni: fricandó per a dits A la porta del costat de l’aclamat Caldeni, Dani Lechuga ha obert el primer ‘meatbar’ de Barcelona By: Un mapa amb tretze parades Carles Tejedor s’arrisca: munta BY al basquetbolista Jasikevicius Pork: ets un porc La societat Rovira-Sagardi té un nou fill: Pork, impressionant forn de llenya d’immillorable porcí Buc: La llavor de la cuina xula Buc s’afegeix a la llista de restaurants gastronòmics i assequibles que cal tenir en compte Chen Ji: El quac! de l’ànec Pequín Val la pena conèixer el Chen Ji: un xinès d’aspecte rònec però amb cuina excel·lent i econòmica Els últims mesos he freqüentat aquest restaurant de Chinya, del Nou Barri Xinès de Barcelona, a prop de l'Arc de Triomf, arc ja de totes les nostres derrotes. Els coneixedors li han posat subtítols favorables: xinès per a xinesos, xinès autèntic, xinès que no sembla xinès. Els subscric, tot i que no sabria dir quin és el grau d'autenticitat: baix, mitjà o alt, perquè comunicar-se és més difícil que atrapar fideus translúcids amb els bastonets. Maleïts fideus, relliscosos i repartidors de taques. Chen Ji és gran, amb dues plantes sempre plenes, comensals que hi entren i en surten, taules calentes. Els clients xinesos són veloços; entre bufades, es poleixen un bol amb sopa, fideus i costelles de porc ardent com  l'abraçada de la Torxa Humana, o elegeixen, a 5,50 euros!, la safata del bufet, completa, amb diversos compartiments. Els clients occidentals es divideixen entre estudiants, que també

Restaurants

El Bar: del baret al baràs

Cal tenir-lo en compte: El Bar pertany a una generació de barres que fan cuina amb majúscules "El Bar", ells ho escriuen entre cometes per realçar-lo, pertany a la nova generació de postbars que han escombrat els clients de mirada tèrbola i amb els colzes gastats de recolzar-s'hi, i han fumigat les acrobàcies de les mosques, algunes de kamikazes, sobre les plates de tripes. El diccionari és curt per definir aquests espais: els limita a abeuradors, a llocs on despatxen begudes. Bars que són més que bars, nascuts el 2013, com El Bar, el Bardeni, el Mont Bar, el Pan&Oli, El Pràctic, que ha canviat d'ubicació, ara a Sants. ¿En comú? El bon, o molt bon menjar, que transcendeix el platet d'ametlles remollides i les mandonguilles reescalfades. ¿La dissonància? Barris diferents, preus diferents (uns, alts; d'altres, adequats, amb menús de migdia), escenaris amb decorador professional o reparacions casolanes. El negoci de Sergi Giménez, sector bar exquisit, ocupa un antic Marcelino, cadena que durant anys va tenir més sucursals que els bancs. Que un Marcelino sigui rellevat per un establiment de tapes fi com El Bar parla més del canvi de Barcelona que la demolició del tambor de les Glòries. El Sergi és un sommelier expert, i la carta de vins, una oferta vigorosa. En les dues visites vaig començar amb un Bloody Mary, com si fos Richard Burton, i vaig seguir amb negres de Borgonya, Clotilde Davenne 2011, i de la Conca de Barberà, Carles Andreu Trepat 2012. El Sergi ha recuperat per a la

Advertising