Cal Marino

A començament del segle XX havia estat una fàbrica de gasoses, així que no és estrany que des de fa quatre anys sigui un celler: l’esperit de la beguda ja hi era quan un vermutaire intrèpid com l’Eduard va decidir convertir-lo en bodega. A Cal Marino  no hi ha cap mariner però tenen prou líquid per nedar fins al delta. Tenen una oferta espaterrant de vins, cerveses, croquetes de mil gustos, formatges i platets. En destaquen la truita amb suc, la cecina amb escarxofes, el civet de senglar i el sorbet de gintònic, però sempre hi ha nous plats per descobrir... El local és molt gran, així que és una bona opció per anar-hi en grup, sobretot els caps de setmana, quan de tant en tant organitzen vermuts musicals.