Casa Julia

Després de la guerra, la cartilla de racionament imposava a Catalunya la distribució d'un quilo d'arròs els dijous a cada llar. Molta gent, per necessitat, venia aquest arròs a cases de menjars i restaurants. Per això, em diuen, els dijous és tradició menjar arròs. Així ho vaig fer fa uns dies, i vaig triar Casa Julia. M'havien parlat dels seus arrossos i feia temps que requeria una visita. Però aquest dijous, la Julia i en Luis, extremenya i alacantí, amos del lloc, havien decidit servir escudella i carn d'olla. Vaig acceptar el canvi perquè és un plat que s'agraeix, sobretot en dies de fred. L'escudella era magnífica, amb un brou molt gustós, gens pesat, molt bo. La carn i la pilota, igual, i no menys ponderable era la cocció dels cigrons i les verdures. Va ser la millor manera d'oblidar el fred. La meva acompanyant, jove cuinera especialitzada en risottos, va insistir fins que l'amable Luis va acceptar fer un arròs a banda individual, “encara que ens creï molts problemes”, va dir. Però als cinc minuts el mateix va succeir en unes altres dues taules, atretes sobretot per la fama que s'ha guanyat aquest lloc amable, càlid i ben atès que destaca pels seus arrossos.
Amb carn (pollastre, conill, salsitxes, verdura), el “senyoret” (sèpia, calamar, gambeta, musclos), l'arròs negre (que aquest dia havia atret una mare i una filla des de Madrid que van haver de consolar-se amb l'arròs a banda), el de bacallà i alls tendres, per no dir el caldós de llamàntol, amb la promesa de mig llamàntol per persona. El 1996, Julia Vázquez i Luis Cruz van inaugurar aquest lloc situat a l'Eixample. La Julia esprem tot el seu saber des de la cuina per deixar ben alta la gastronomia de la seva terra, Extremadura, i hi podem assaborir exceÅ€lents potatges i guisats amb sabor casolà, “tal com els recorda de la seva mare extremenya. Del seu Alacant, en Luis, aporta el seu hàbit de la cuina tradicional amb arrossos i paelles de la terra.
El lloc té molt d'encant, el sabor de les cases tradicionals. No és que sigui car, però s'agraïria que en un arròs a banda, per exemple, que costa 19 euros, les gambes no fossin congelades. Entre les postres abunden aquelles fetes a la casa, com les torrades, molt bones, i un excel·lent flam, batut a mà. La carta de vins no permet assaborir la intensitat d'alguns dels seus arrossos, amb vins més en harmonia i una mica més nous que els de sempre. Cal aprofitar que a Catalunya, sobretot al Penedès, el Priorat o el Montsant, s'elaboren grans productes. I cal difondre'ls entre una clientela que es veu fidel, i això ja és molt. – Marcelo Aparicio.