Un lloc imprescindible, sobretot quan fa fred. És una taverna basca, una sidreria de poble, un punt de trobada de jugadors de rugbi locals i internacionals, i és la seu oficial de la Penya de l’Athletic Club a Sant Cugat, la Bilbo Ondokoak.
És el caserio de la Cati Gómez Terres, la gran artífex dels fogons, i dels seus fills, Glòria i Sergi Sánchez, ella encarregada de la sala, i ell pilar (de rugbi) dels Barbarians de Sant Cugat, el màxim responsable de les insuperables mitjanes de Tolosa d’un quilo, entre altres plats que surten d’una cuina modesta, amb la màxima pretensió que el comensal se’n vagi més content de com arriba.
I passa ben bé així. En l’última visita, vam començar amb unes anxoves d’Ondarroa i vam gaudir de les piparras d’Aguinaga. Que ben preparat que està tot! La Cati broda tots els plats, però el botifarró de Burgos amb pebrots de Tolosa va ser superior, com les txitxas –picadillo de carn– d’Elciego amb ou, un altre dels plats molt sol·licitats pels seus seguidors, com també ho són les patates picants gudari per a paladars gudari, tal com les promociona amb orgull el monumental Sergi.
Però el moment era el de la mitjana de Tolosa amb pebrots de Lodosa. La carn, ben marcada per fora, cuinada lentament després d’haver estat llargament estacionada, coberta de sal de cuina, i vermella i calenta per dins. Un poema per al qual es necessiten dos carnívors a taula. Existeix un menú sidreria amb xistorra a la sidra, truita de bacallà, bacallà amb pebrots, mitjana de Tolosa, Idiazábal, codonyat i nous, amb txotx (barra lliure de sidra directament servida des de la bóta), per 40 euros i per a dues persones com a mínim.
L’altre menú d’èxit és l’Herriko: amanida d’enciam i ceba tendra, pebrots de Lodosa, una mitjana de quilo i una ampolla de rioja. Tot a 60 euros, per a dues persones, també. Molt d’ambient en un vell caserio davant d’una altra visita gairebé obligada a Sant Cugat: el Mercantic de mobles reciclats, amb la seva llibreria excepcional amb barra inclosa i artesania de categoria.
