Nou nom i nova etapa a la cuina. Ha canviat el nom, l'oferta, però no la filosofia. Després de deu anys d'èxit a la vella fàbrica tèxtil convertida en càlid restaurant, Shojiro Ochi (amb el seu xef i amic Toshi Suzuki) explica amb saviesa zen: “Ens hem allunyat una mica del Japó i en hem posat més en l'alta cuina”.
Shojiro ara s'anomena Somodó, “perquè som dos els que ho tirem endavant”, somriu aquest trempat japonès, un dels primers d'establir-se a Barcelona, a finals dels anys 70. Per poder atendre amb bon servei i que la cuina respongui als nivells de qualitat, Somodó té una sèrie de claus que cal tenir en compte i respectar. Per a les reserves exigeixen exquisida puntualitat, ja que estan pensades de manera que els dos solitaris puguin donar un bon servei. Els ansiosos i gent amb pressa millor que se n'abstinguin.
Al migdia hi ha un menú molt cuidat i ben presentat per 18,50 euros, del qual també es pot gaudir les nits dels dimarts, dimecres i dijous. Durant la setmana, a la nit ofereixen un menú de 35 euros, sense beguda, que no es pot perdre. Emocions com les viscudes amb un d'aquests menús en la nostra darrera visita són poc freqüents.
Des de fa disset anys (l'edat de l'anterior Shojiro), Ochi es va posar a la butxaca una bona clientela per la senzillesa, honestedat i seriositat de l'oferta, basada en les seves experiències i derivada de la seva formació en una alta escola de cuina d'Osaka. Des que va escollir Barcelona, Shojiro es va interessar per la cuina mediterrània, atansant la tradició nipona a l'ampli ventall de productes i plats catalans i mediterranis. El seu company de ruta, Toshi, es va formar a Nova York i també va arribar embolcallat d'universalitat que va enriquir l'oferta del llavors Shojiro.
Es pot comentar el menú que vam tastar en la darrera visita però no s'hi val, ja que canvia diàriament i poques vegades es repeteixen els plats. Vam començar amb un foie gras amb melmelada de maduixa i mel, molt savi, i vam continuar amb un ou escumat amb caviar sobre un púding de formatge brie i una crema d'anxoves. Aquest darrer plat, riquíssim en contrastos i digne de menció. El segon entrant van ser unes mandonguilletes de cranc i gambes, ceba tendra i un brou fred de l'aigua que destil·len els tomàquets molt frescs i una escuma de gingebre, potser innecessària. S'ha de decidir entre la carn o el peix en els segons i el turbot amb una maionesa de fumet va ser superb. Mentre els grans xefs mediàtics es refugien de la crisi entre tapes i platets, Toshi es llança a la gran cuina. I com! El local impacta per la calma i l'exquisit gust que va des d'uns llums que difonen una llum màgica fins a les delicades estovalles. Deliciós. Per tornar-hi i tornar-hi.
