Baixeu de la RENFE a Badalona, i camineu cinc minuts en direcció Montgat. El deliciós passeig marítim –amb un encant de poble costaner que no es troba enlloc a Barcelona–és el bonus track; el premi és arribar al restaurant La Donzella de la Costa, al mig exacte de la platja. Baixeu les escales: sou a La Mala Vida (Passeig Marítim, s/n). Aquests banys, de l’any 1928, són de les poques edificacions a primera línia de mar indultades per la piqueta. Un lloc preciós, perdut en el temps: banys de casetes de fusta i formigó davant una llengua de platja, dels pocs vestigis en peu de la modernitat platjera d’abans del franquisme.
Ramon Sala, del trio gestor de l’espai, explica la rutina: “Tu véns aquí, esmorzes, vas a la platja, et fots una paella, posem bona música i la festa s’acaba a les set, amb música en viu”. El menjador és deliciós, fresc, amb una porta directa al mar que sembla que et digui ‘ve hacia la luz, Jennifer’, i la terrassa és inexplicable, de maca. S’han fet ben coneguts per una oferta de paelles d’estil alacantí, seques, primes, estirades, i bones fideuàs (i platillos contundents, com pollastre amb escamarlans o sípia amb mandonguilles).
Les festes són de divendres a diumenge, i de dimarts a dijous us hi trobareu un molt recomanable menú del dia a 12,50 euros. Té carisma: “Una barreja de hipsters barcelonins, famílies i senyors que juguen al dòmino”, diu Sala. La seva música en viu no és qualsevol cosa, i dominen el difícil art de punxar bé en un restaurant.
P: 20-25 € aprox
Sí, menjar a la sorra de la platja mai ha tingut massa bona fama. Més aviat, és sinònim d'entrepà de llom plastificat, patata fregida congelada i amuntegaments d'ingredients infumables en amanides sorrenques. Ara bé, si visiteu aquests xiringuitos d'intenció gastronòmica innegable, segur que menjareu com Déu mana.