[title]
La gran batalla dels restaurants d’hotel a Barcelona és atreure el públic local. I la gran batalla del públic local és no deixar-s’hi el sou, i tastar cuina amb personalitat, que esquivi la doble estandardització de la cuina d’hotel i la moda (amanida Cèsar i tàrtar d’alvocat).
L’obertura del Bar Veraz al Barcelona Edition –cinc estrelles, de l’impulsor de Studio 54, Ian Schrager– té tots els números per satisfer-nos. Al capdavant de la cuina hi ha l’argentí Pedro Tassarolo, un xef que ha cuinat en els millors restaurants del món. Té mili a The Fat Duck, Mugaritz i en la darrera temporada d’elBulli.
A primer cop d’ull, Tassarolo ha simplificat i escurçat la carta: tapes, entrants i segons per compartir. Només a primer cop d’ull: perquè un plat com l’albergínia rostida amb llimona fermentada en sal, pinyons torrats i créixens, és una volta de rosca en la cuina de mercat, per complexitat i per engranatge gustatiu. I també escomet un tapeig d'alta precisió i producte humil elevat a l'Olimp del millor tracte: com una bomba de botifarra negra amb maionesa, o unes patates braves amb tres textures d'all i un allioli casolà que cal tastar, difícil de descriure.
