Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El millor i el pitjor que hem menjat el 2016

El millor i el pitjor que hem menjat el 2016

Un repàs del millor de la gastronomia de l'any a Barcelona, però també dels fiascos que ens hem hagut d’empassar

Bao Bar
Bao Bar
Per Ricard Martín |
Advertising

Que no torni a passar

Polze avall, no m'agrada

L’horror màxim ‘gastro’ entra pels ulls, no per la boca. Per sort. Treure el cap a un Instagram ofegat de safates d’alvocats i bols d’açaí flanquejats per la coberteria de plata de la iaia fa venir basques. Sisplau, si algú es prepara l’esmorzar així a casa, que em faci un mail, que en parlarem. Però esclar, de retruc tenim una generació de mil·lennistes que han interioritzat això com l’arquetipus de la imatge de menjar de la seva generació. Pel 2017 vull més fotos dolentes de menjar bo.

Brunch

‘Brunch’ indiscriminat

L’obertura 'a gò-go de' llocs de brunch (causa o efecte de l’onada 'gastrocuqui'?) no té fi. Sigui com sigui, és una bombolla. Ep, no ens referim als llocs amb cara i ulls, sinó als que amb un parell de nassos remenen els ous (Benedict). 'Spin off': el pot de melmelada com a got de cervesa.

Advertising
Suc verd

L’enganyifa dels superaliments

El 2016 va ser l’any en què tothom va anar boig fent 'detox' amb sucs, kale i xia: superaliments! Idea genial de màrqueting per vendre’ns coses exòtiques (i cares). La realitat és que un humil llegum té les propietats de la quinoa i no hi ha superaliment amb més virtuts que l’all.   

Rizoma

Imitacions veganes de carn i peix

Quin sentit té obrir un restaurant amb plats que repliquen el menjar omnívor? Recordeu les falses costelles del Rizoma? No, pobres, van tancar. En canvi, el 'veggie' que aprofundeix en la tradició i la creativitat té premi: el Rasoterra n’és l’exemple més clar. I no fan sucs.   

Advertising
Barcelona Beer Festival

Adéu al Beer Festival

El Beer Fest marxa a l’Hospitalet perquè allà els posen més facilitats. Sí, és un fet concret, però la fuga de cervells cap a la 'greater' Barcelona és i serà tendència. La nostra horrible, paralitzant gentrificació centrifuga cap a la perifèria. Acabarem tots al Masnou?

Seguim així

polze amunt, m'agrada, up

Després d’entendre el sushi, hem assimilat ramen i gyoza com a plats del dia. Un plaer quotidià d’hivern: baixar a xarrupar una bona tassa de caldo asiàtic per pocs euros. I el 2016 els substanciosos 'buns' s’han generalitzat. I tot i que alguns diuen que s’ha 'abunsat' del plat, prefereixo l’abunsdància (broma ximpleta irreprimible).

Advertising
Minyam
© Maria Dias

Per a tothom

En una ciutat que muny la teta turística com si no hi hagués demà, mola veure que obren restaurants de gamma alta (Marea Alta) o més populars (Minyam) que no van dirigits al guiri sinó a menjar bé. Ara bé, com deia l’Antonio Catalán, és vergonyós que un sector tan potent tingui tanta gent en precari.

food trucks

Food trucks

El tan criticat food truck facilita que quan t’estires a la gespa de qualsevol esdeveniment multitudinari puguis triar entre pizzes, tacos, thai o croquetes i prendre un bon cafè. No em sembla malament, sempre que no sigui una ensarronada (que a voltes passa). 

Advertising
Lasarte

‘À la ville’ de Barcelona

Mal que a alguns els pesi, la Michelin és, encara, l’únic premi que els cuiners cobegen de veritat (estar en una llista no mola tant). I per primer cop tenim un triestrellat a Barcelona, el Lasarte. Era un buit inexplicable tenint en compte la potència de la capital. 

Advertising