Els Pescadors

Com es fa, la solera? Com s’aixeca un restaurant de referència a partir d’una taverna decrèpita amb màquina del milió? Com s’arriba a l’excel·lència? Si vas a menjar a Els Pescadors i xerres una estona amb el seu amfitrió, en Pep Maulini, ho entendràs. Situat en una de les places amb més encant de Barcelona, una mena de locus amoenus amb dos bellaombres fantàstics (ombús en guaraní), el local manté els finestrals, la fusta i el marbre originals, que donen ànima a un espai molt agradable (també acústicament, un aspecte molt important: l’adequació va ser feta per un mestre del sector, l’Higini Arau).

De la carta, triïs el que triïs, l’encertaràs: producte de primera i una elaboració impecable del sòlid xef Rafa Medrán, que tant et rebla uns calamars a la romana (quin cruixent!), uns bunyols d’albergínia, anxoves i formatge (melosos i cada ingredient a lloc) com un rap flamejat amb ametlles i pernil (salsa que te la menjaries a cullerades i l’animal hi és sencer a cada mos). Les postres estan totalment a l’altura.

Si les tres potes d’un restaurant són l’espai, la cuina i l’acollida, Els Pescadors és un tres de tres: l’amo és a peu de menjador i la seva implicació emocional –un amor que fa 38 anys que dura– és evident i encomanadissa. Aquest lloc no es va aixecar d’un dia per l’altre: van començar com a bar amb quatre coses i només al cap d’anys, dedicació i tenacitat han arribat on són. I així es fa, la solera.