Casa Xica era el restaurant de dos cuiners que no tenien cuina, reflexiona la Raquel Blasco. “I per més que facis plats freds o marinats, et surt el foc de dins i et compliques de mala manera”, afegeix. “La cuina de Casa Xica al final era la zona de la pica”, recorda la seva parella, en Marc Santamaria. Els propietaris del restaurant de butxaca amb les idees més ambicioses de Barcelona –el 2014 la gent de bon menjar es va rendir a la seva naturalíssima adaptació d’Àsia al producte català– van créixer de cop. Ara tenen un fill, en Màxim, i un segon restaurant, Final Feliç, que en realitat és un principi, esclar. En el procés de buscar una cuina de producció, es van trobar que el Tonka tancava i el van refer de dalt a baix: neó, foscor, cortines, aires de la Xina colonial i gàngsters d’'Indiana Jones'. “Ja ens ho havien dit, que recorda un xic 'Blade runner'”, riu Santamaria.
El que és important, matisen, és que disposar d’una cuina com Déu mana –s’han inventat un fumador que és una cuina econòmica connectada a una nevera d’acer!– els permet “fer plats més arriscats i subtils, i endinsar-nos en les fermentacions, curats i fumats d’una manera més seriosa”, diu Santamaria. Un exemple: un rovell d’ànec curat amb soja i bitxo xinès, sobre peus de porc fins com paper de ceba i navalles fresques, que han posat mig en conserva amb oli fumat al carbó.
L’acidesa del vinagre s’abraça al greix del peu de porc, i realça les navalles. Un mecanisme ple de precisió i ànima fet amb “producte d’aquí i tècnica d’allà” (el subtítol és cuina km 9823, homenatge al km 0 català i a Xangai). Un altre bon exemple seria la 'butakimchi', un plat coreà on el porc que fan servir ells és ploma ibèrica marinada en 'kimchi' durant una setmana, i que va amb patates fregides cruixents.
El tiquet puja uns 5-10 euros respecte a Casa Xica. Però mantenen l’esperit “caradura” (gràcies per evitar allò de canalla). Aquí un plat molt caradura en realitat és una cara tova: un cap de rap al pil-pil amb coriandre i amb merquén, en què es beu el pil-pil a part. Que no us espanti; pregonen el 'freestyle' i us ho podeu menjar amb bastons i cullera, o amb les mans i sucant-hi pa i xuclant la gelatina com si fos una galta de porc. Emocions fortes, esteu avisats.
