Benvinguda sigui l’Ølgod, una cerveseria artesana al cor del Raval que punxa la barbaritat de 30 barrils; el nom no deixa espai per al dubte: Ølgod és un poble danès i significa déu de la birra, i a l’entrada hi veiem runes i un vaixell víking. Es dediquen a la cervesa artesana d’arreu del nord (encara que sempre amb una presència gens testimonial de la producció local). De la cuina se n’encarrega el mateix cap de cuina dels darrers deu anys de la seva anterior encarnació, el Juciy Jones. Això es tradueix en una petita carta de menjar vegetarià, de receptes senzilles però de qualitat, on tot és casolà (fins i tot els nachos). I en un menú de migdia bo i generós, on inclouen tota una pinta de birra artesana, o dues mitges pintes si voleu fer de tastaolletes.
Sovint es parla del caràcter popular del món de la cervesa artesana, però poques vegades la beguda se situa en un context comestible popular (i artesà) de veritat: estic parlant de combinar-la amb menjar bo i econòmic. Fins ara.
Benvinguda sigui l’Ølgod, una cerveseria artesana al cor del Raval que punxa la barbaritat de 30 barrils; el nom no deixa espai per al dubte: Ølgod és un poble danès i significa déu de la birra, i a l’entrada hi veiem runes i un vaixell víking. Es dediquen a la cervesa artesana d’arreu del nord (encara que sempre amb una presència gens testimonial de la producció local).
El seu propietari, el danès Mads Rademacher, valora que “encara que aquí hi hagi un endarreriment d’un parell d’anys respecte del nord, Barcelona aglutina el gran capital de la cervesa artesana del sud”. “És molt interessant el que està passant –afirma–, i portem cervesa directa de proveïdors de Suècia, Noruega i Dinamarca, que són l’epicentre de la cervesa artesana a Europa”. Les referències de la pissarra negra de l’Ølgod “en teoria cobreixen tots els estils de cervesa”, diu.
Apareixen ordenades per productor, malta i sabors, i si us perdeu en el laberint lager, IPA o làmbic, només cal que demaneu a l’Àlex, amabilíssim i expert taverner, què us ve de gust. Podeu optar per gustos afruitats i lleugers o fins a Imperial Stout, negres i denses com el petroli, envellides en botes de brandi.
L’Ølgod és una jugada estil Gattopardo, on tot s’ha mogut perquè segueixi igual. Aquest i el seu germà Kaelderkold (Cardenal Casañas, 7, quinze tiradors) eren els vegetarians Juicy Jones, que van obrir l’any 1997, quan els sucs només eren de taronja i el veganisme, cosa de friquis naturistes.
“Hem canviat els sucs per la cervesa i el dia per la nit: però l’esperit és el mateix. Busquem fer les coses bé, ens interessen menys els diners que la qualitat o oferir millors condicions als treballadors”, explica. Ell es dedica a la cervesa, i de la cuina se n’encarrega el mateix cap de cuina dels darrers deu anys del Juciy Jones.
Menjar senzill però bo
Això es tradueix en una petita carta de menjar vegetarià, de receptes senzilles però de qualitat, on tot és casolà (fins i tot els nachos). Cap plat sobrepassa els sis euros: raviolis d’espàrrecs amb pesto i tomàquet (5 euros), veggie burger excel·lent (amb patates fregides de les bones i quètxup artesà de la casa on és un plaer sucar, 4,50 euros) o croquetes de formatge idiazabal o la sopa del dia (3,50 euros). Repeteixo: res de cutrades sinó plats cuinats des de zero (fins i tot el pa de les hamburgueses).
El menú del dia és molt generós: per deu euros, pinta (!) de birra excel·lent –si sou tastaolletes, dues mitges pintes diferents–, hummus amb crudités, 'veggie burger' i pastís de pastanaga acabat de fer.
El rei del 'Beerxample'
Si l’Ølgod parteix des d’un punt de vista popular, quasi proletari, el gegantí 'brewpub' NaparBCN –indiscutible rei del 'beerxample', associat a la cervesa navarresa Naparbier– no és elitista, però disposa d’una cuina dirigida per Miquel Aldana, xef Michelin al Tresmacarrons (tot i que és la Michelin més popular de Catalunya, en un polígon al Masnou). A un any de la seva obertura –celebren la festa el 23-F, amb una cervesa per a l’ocasió–, l’Àlex Coblas, home d’Aldana a la cuina, ha renovat una carta que complementa la cervesa feta al mateix local: va directa de set tancs de fermentació a la barra, repartida entre dotze tiradors. I en carta tenen unes 200 referències d’ampolla.
Això no marca, cuinar per a tantes cerveses? “La cervesa és rica en sabors i olors, i la nostra cuina també. I cada problema té una solució creativa”, explica. Amb la nova carta, ha desenvolupat “una línia de plats més informals i per compartir”.
Matisa que la idea d’Aldana és la “d’un 'brewpub' amb menjar artesà”: la carta té unes 30 referències que van dels omnipresents 'baos' i rotllets vietnamites i molt fast good d’alta volada, als plats amb la signatura Tresmacarrons (en un menú de 16,90 euros) dels de tradició divertida per sucar-hi pa, com uns canelons de pollastre que són sucosa glòria, sota beixamel de la de tota la vida, potent i moscada, o un garró premsat amb llagostins i puré de patata fumada redemptor de 'codillos' infames.
Coses de la birra, tant aquí com a l’Ølgod i al Biercab, hi sona rock no massa cremat per l’FM, i hi podeu demanar birra de la casa inspirada en Black Sabbath, com l’IPA Electric Funeral. A qui demana vi, el 'birrelier' Enric Hidalgo els té reservats El Cabronet i El Xitxarel·lo. Esclar que sempre n’hi ha de més aberrants, que volen una clara: l’equivalent a entrar a un temple del vi i voler fer un calimotxo.
