Aquí t'hi podries estar tot el dia veient com surten tallats, brunch antològics, dolços casolans i sucs acabats d'esprémer (però et perdries la vista del finestral). De fet, tot el que l'equip de La Esquina factura a la cuina i a la barra és natural, artesanal i està fet amb ànima: cafès exquisits, esmorzars, dinars i berenars. Van ser un punt i a part en la introducció del cafè d'especialitat a Barcelona, i també ho són en l'entrepà: el xef Marc Pérez Arias ha assumit la direcció del restaurant, i ha reorientat la carta cap als entrepans. Però no de qualsevol manera.
Hi trobareu artefactes de cuina mesurada i precisa, com una revisió de l'entrepà de calamars amb emulsió de 'furikake' (boníssim condiment japonès), ceba cruixent, piparres i enciam romà en pa brioix, o el Katsu Sando, una particular versió de l'entrepà japonès de nom homònim amb ventresca de tonyina, salsa “La Cantonada”, maionesa japonesa i enciam romana brasejada en pa de motlle. I pels nostàlgics, mantenen èxits com els seus ous benedict o el bikini amb pa de pagès i gruyère. Però tot aquí és bo: des dels hummus fins a unes bestials patates braves amb brou de peix i maionesa d'allioli negre. Les amanides no hi són per fer maco: són un plat principal, saborós, fet amb cura i contundent. Sí, va ple d''expats' amb el portàtil, però La Esquina no gentrifica: els preus són assequibles, si tenim en compte l'emplaçament.
