La Pachuca va obrir per imperatiu d'espai. En Jose Luis, mexicà del DF, així ho explica: “Perquè tothom ens deia que ja no anaven a El Pachuco perquè hi havia fins i tot sa mare”, riu. Dir èxit és quedar-se curt: un dimecres al migdia, a El Pachuco –taquería ravalera al més pur estil DF, sens dubte entre les millors de la ciutat– hi posen cadeneta d’aforament. Hauria sigut fàcil reproduir el model en una altra adreça, però el restaurant mexicà del carrer d’en Carabassa “és una altra proposta, sobretot basada en raconets de la meva infantesa: què trobes en un mercat, què es menja en un bateig”, diu.
On menjar els millors tacos de Barcelona?
Aquí. Un exemple? Doncs un taco de pollastre amb mole, la barroca recepta on el que importa és una salsa de xocolata i fruites seques amb un mínim de 30 ingredients. A La Pachuca –taules de tamboret alt, tarot de lotería a la paret, tot sota la protecció d’una capelleta amb efígies de la Santa Muerte i Jesús Malverde, el disc 'Ritual de lo habitual' de Jane’s Addiction fet bar!– han mantingut el nombre de plats però n’han elevat el nivell d’elaboració.
Sí, hi trobareu els tacos de 'carnitas', però també unes brutals tostadas de tonyina marinada –cobertes per un pam de guacamole amb maionesa de 'chipotle' i ceba fregida, que devores a cullerades– o unes 'quesadillas' de 'huitlacoche': el fong del blat de moro té un sabor molt específic, d’una potència subtil difícil de descriure si no l’heu tastat.
El Jose Luis recita llistes de delícies populars mexicanes: “chicharrón amb salsa verda, mole xiqueño de Veracruz, frijoles refritos”, un repertori de 'taquiza' de mida pantagruèlica, execució impecable i casolana i preus de barri. “Menjar bé és un dret que tens a Mèxic, siguis ric o pobre”, diu. La Pachuca també és un lloc ideal per iniciar-se en el mam mexicà: tot un univers, des de les aguas de fruta fins a les 'micheladas' (addictes a l’escopinya, tasteu la que porta 'clamato').
NO T'HO PERDIS: ELS 50 MILLORS RESTAURANTS DE BARCELONA
