Els millors tacos de Barcelona: Atacona't de tacos!

Els amics de La Taquería, Rodrigo, Héctor i Marc, acaben d’obrir un negoci germà al carrer de Sardenya, que ofereix les mateixes prestacions que la primera seu: veritable menjar de carrer de Mèxic, i sobretot uns tacos sucosos i excel·lents, amb una quantitat exemplar per ració (quatre tacos) i preus d’amic. Quan menges un exemplar de pur barroquisme de carrer com els seus 'tacos al pastor' o els de 'carnitas' (un fotimer d’ingredients cuinats a foc lent, que es masteguen en color), tens una intuïció de saber de què va això del menjar mexicà. Aquí només es dediquen al menjar mexicà popular i bo, però al Sr. Burrito (Ample, 12), hi fan una versió amb cara i ulls del difamat tex-mex.

Sardenya, 304 (Sagrada Família). M: Monumental.

Aquesta és una petita taquería, modesta i de carta no molt extensa, però que fa les coses amb cura i amb inspiració i moltes ganes d'agradar. El xef Fernando Sanz s'ha empescat una sèrie de tacos inspirats en la gastronomia de les principals ciutats de Mèxic, amb un element central clàssic però amb escapades a la creativitat. Com per exemple: el taco Chilango, ànec preparat al pastor amb chutney de pinya picant, o el Puebla, pollastre marinat amb mole verd, formatge fresc de cabra i pipes torrades. I per beure, micheladas i aigues de tamarinde o de guayaba. El lloc és maco, maco, maco, amb murals de l'artista Zosen, i és un bon lloc per fer unes copes matineres abans de sortir de gresca.

Els propietaris del Tlaxcal, la vara de mesurar un bon mexicà a Barcelona, han obert un restaurant especialitzat en 'tacos' i cebiches de la costa oest de Mèxic. I les arrels del xef Arin Alexandre, mexicanes i basques, es concreten en plats excel·lents i 'tacos' sorprenents. Un exemple: de les falses carnitas –'tacos' de tonyina amb flor de Jamaica i ceba morada–, te’n menjaries una dotzena. I els 'tacos' de peix fregit sonen a afartapobres, però el peix és fresquíssim i l’arrebossat amb blat és fi, fi, fi

El nom remet a la que diuen que va ser la primera 'taquiza' –fartanera de tacos– documentada: la va muntar Hernán Cortés a Coyoacán, que va tenir la feliç idea d’omplir de porquets cubans els pans de blat de moro. La Taquiza de Coyo ocupa l’espai on va haver-hi La Coronela. Els germans Berrondo, Andoni i Juan (amb avis bascos), han fet una exportació de qualitat dels 'tacos' de peix d’Acapulco. I val la pena: parlem de delícies com un taco de 'camarón', bocins calents de gamba desfeta amb frijoles, xili i mel, un umami que es recorda.

Joan Bagur, xef menorquí amb anys d’experiència a Mèxic, és l’ànima d’aquest restaurant on recupera plats tel·lúrics. Carn i peix són de proximitat; la resta arriba del país americà. Entre les fortaleses comestibles, els tacos de cochinita pibil, que es recolzen en Cal Rovira i els seus porcs. Són una delícia: van dins un taco de blat de moro de primorosa confecció, ferm i gustós, i que embolica un luxuriós guisat amb molts matisos, on el rostit de festa major s’agermana amb Mèxic.