Els millors tacos de Barcelona: atacona't de tacos!

“Si és menjar mexicà de carrer, has de poder menjar i beure per 10 euros”, explica en José Luis, un dels socis del Pachuco (mexicà del DF, o sigui, tacolàndia). “Vull evocació sentimental i guisats a foc lent, però amb un toc pop”, proclama. En aquesta barra cantonera del Raval hi trobareu el millor menjar popular mexicà imaginable, en racions generoses i amb bona relació qualitat-preu.

Prepareu-vos per a un festival de 'micheladas', cerveses mexicanes i còctels de fruita fresca que acompanyen una bona varietat de plats mexicans, per exemple sopes i nachos que per mida i qualitat també són excepcionals. De fet, el primer cop que els veus fan una mica de por, si t’hi has d’enfrontar sol.

El xef Antonio Sáez –qui amb Berasategui va guanyar les dues primeres Michelin del Lasarte– ha obert una ‘taquería’ amb un amic seu de Puebla, en Raul Salcido. I el lloc és tan minimalista –sembla la sala d’espera de la mútua, tot i que admeten reserves– com la cuina és espectacular. Tenen una màquina d’on surten les ‘tortillas’ davant dels teus nassos. «Som dels dos o tres de Barcelona que ens les fem. Són de blat de moro blau, que té un sabor neutre que permeti apreciar la recepta», explica Sáez.

Ha disposat una carta amb ‘tacos’ mexicans tradicionals –¡que bons al pastor!– i un apartat de recepta pròpia, hedonista i de producte màxim que és per treure’s el barret. El de filet rossini –vedella, foie a la planxa, salsa de tòfona i alleugerit amb un pessic de 'kale'– és magnífic, com ho és també el de galtes de porc guisades amb 'mole'. 

Els propietaris del Tlaxcal, la vara de mesurar un bon mexicà a Barcelona, tenen també un restaurant especialitzat en tacos i cebiches de la costa est de Mèxic. Un exemple: les falses carnitas –tacos de tonyina amb flor de Jamaica i ceba morada– de les quals te'n menjaries una dotzena. I els tacos de peix fregit van amb peix fresquíssim, maioneses excel·lents i l'arrebossat amb blat és fi, fi, fi. Tenen un menú del dia excel·lent i a un preu molt contingut, de racions generoses i postres casolanes.

Barrets de mariachis? No. Ranxeres al fil musical? No. Parets pintades de colors kahlonins? Tampoc. El Puerto Escondido no és un restaurant-postal mexicà; és un restaurant mexicà real i contemporani. Aquí no es mengen 'nachos', sinó 'totopos'; res de clares, només 'micheladas'; i ni rastre de salses envasades ni de tortillas industrials perquè es fa tot des de zero. L’Elena i l’Herme s’ha entestat a demostrar-nos que una cosa és la teca estereotipada tex-mex i l’altra la variadíssima cuina regional mexicana.

Com que són de l'estat costaner d'Oaxaca, aquí trobareu plats comuns a tot el país, però sobretot, un suculentíssim apartat de tacos de ració generosa i ortodoxa –com els tacs al pastor, porc macerat en achiote, ceba, pinya i coriandre– i alguna petita innovació, com afegir secret ibèric i taquizarlo. I si desborda la vianda (que mai sobra!) es demanen més tortillas i ja està

L’Óscar Vázquez, un cuiner de Puebla de Zaragoza deixa anar una frase definitiva: “M’agrada ser a fora, al carrer, devorant. No pots millorar el menjar de carrer, només posar-hi producte de més qualitat”. La Gastrotaquería ofereix fins a vint tacos diferents, i un apartat de clàssics, entrants i huaraches (delicioses masses fresques de blat de moro amb cobertura de rostit, amb forma de sola de sabata). El menú de migdia és una ganga; per 10,95 €, pots menjar un guacamole amb totopos i chicharrón impecable i uns tacos de carnitas amorosos, fets a baixa temperatura. Cuina non-stop tot el dia, per cert.

L'Antonio Luna –mexicà del DF– és un dels socis de Taco Alto (tres ‘taquerías’ obertes des del 2015) i explica que el gran repte «és mantenir la regularitat i el ritme lent de cocció». Potser us ho menjareu en quinze minuts, però alguns guisats requereixen quatre hores, i fent cua a caixa sentireu crepitar de la carn a la graella (res de pot, farcit abundant). Per no gaires euros, us calceu quatre tacos de ‘cochinita pibil’ i una beguda. O el Pirata: vedella a la brasa amb formatge fos i una llenca d’alvocat: sabor primitiu i efectiu que se’t clava al cervell. Ho fan tot des de zero, sobetot les salses taqueras, que van numerades de més a menys picant

Aquí la gràcia és que podeu demanar els 'tacos' per unitats, i cada peça és bona i abundant (a part del farcit impecable, la massa de blat nixtamalitzat de primera és tota una garantia).  A més, també podreu assaborir, entre d’altres begudes com la michelada i fins a cinc margaritas, cadascuna d’un sabor diferent. I alerta que tenen dos locals més: Taco Alto Born Taco Alto Raval (Rambla del Raval, 4) i Taco Alto Barceloneta (Pg. Joan de Borbó, 42).

Joan Bagur, xef menorquí amb anys d’experiència a Mèxic, és l’ànima d’aquest restaurant on recupera plats tel·lúrics. Carn i peix són de proximitat; la resta arriba del país americà. Entre les fortaleses comestibles, els tacos de cochinita pibil, que es recolzen en Cal Rovira i els seus porcs. Són una delícia: van dins un taco de blat de moro de primorosa confecció, ferm i gustós, i que embolica un luxuriós guisat amb molts matisos, on el rostit de festa major s’agermana amb Mèxic.

Una 'taquería' a Nou de la Rambla amb Paral·lel? Aquest és un territori on abunden els restaurants de falàfel que també es diversifiquen en taco, a la pizza i a la pasta italiana. Però veure la carta penjada a fora et tranquil·litza: la presència de tacos al pastor o 'sopes con chorizo' –que no son cap potatge sinó una barqueta de blat de moro gruixuda farcida de carn guisada– vencen les teves reserves. Un cop a dins, saps que has triat bé: la decoració és massa bonica, treballada i acolorida perquè això sigui una enganyifa.

I el més important: un dia entre setmana t'hi trobes taules de mexicans gaudint de plats com 'tampiqueñas' o cebiche de camarón. La seva especialitat són els tacos: per pocs diners te'n serviran cinc –llàstima que no es puguin demanar variats– que, per exemple, poden ser al pastor, de 'tinga de pollo' (que és pollastre amb 'chipotle' i frijoles) o uns deliciosos de 'bírria' que no són cap ídem, tot el contrari, i que et menges sucant en el caldo de la mateixa carn, feta a foc lent. 

En el capítol de cocteleries mexicanes amb tacos per acompanyar el mam, Piñata ho fan, més que bé, rebé (no pas per res aquí hi trobareu una nodrida clientela mexicana). I no és que la seva carta sigui molt llarga, però el capítol d'antojitos' és molt curós i ben fet.

Hi trobareu clàssics del fet popular mexicà, com els tacos de 'carnitas' estil Quiroga (recepta de carn a foc lent amb un toc de taronja i mil coses mes), 'tamales oaxaqueños' –fulles de plàtan que embolcallen un saborós farcit– i també unes 'enchiladas de la milpa' per sucar-hi totopos (que és el que s'ha de fer). Alerta, que segons el dia hi ha 'happy hour' de tacos a preus d'enderroc. 

Al barri de la Sagrada Família hi ha el passatge de Font, que és com un petit Mèxic instal·lat a Barcelona. En aquest carrer d’aromes de coriandre, hi ha La Taquería, un restaurant especialitzat en tacos que és tan autènticament mexicà com Chavela Vargas cantant “en estas noches de frío, de duro cierzo invernal, llegan hasta el cuarto mío, las quejas del arrabal”.

Quan menges un exemplar de pur barroquisme de carrer com els seus 'tacos al pastor' o els de 'carnitas' (un fotimer d’ingredients cuinats a foc lent, que es masteguen en color), tens una intuïció de saber de què va això del menjar mexicà. Aquí només es dediquen al menjar mexicà popular i bo, però al Sr. Burrito (Ample, 12), hi fan una versió amb cara i ulls del difamat tex-mex. I a Poblenou, a Pujades 172, hi ha una sucursal de La Taquería igual de recomanable. 

Abans el 'tex-mex' –el menjar ràpid propi de la part més propera a Mèxic d'Estats Units– a Barcelona era sinònim de salsa de pot i patata fregida congelada. Però l'existència de locals com Gonzalez & Co demostren que també en aquest terreny de menjar ràpid es pot oferir un plantejament casolà i de qualitat. Les estrelles de la casa són els burritos, els nachos i les quesadillas. I el que normalment són elaboracions sense gràcia, amb el gust i la consistència del màstic industrial –allò per tapar forats, que és el que et sols trobar en el terreny del 'fast-food' mexicà– aquí es resolen amb gràcia, bon producte i coccions lentes (just entreu veureu com fan pollastre a la brasa). Les racions són pantagruèliques, i els preus molt continguts. No és lloc per a dietes.

Tacos de qualitat a preus assequibles. El nom és ja tota una declaració d'intencions d'aquesta taqueria on regna el bon rotllo –els noms dels tacos fan referència a insults mexicans i catalans– enmig d'una decoració llampany que evoca l'estètica del Día de los Muertos: esquelets, Catrinas, flors... Una bona opció per fer un sopar informal a l'estil mexicà.

Menjar-hi és una manera saludable, econòmica i ràpida per fer-hi un àpat. Perquè els seus saborosos tacos estan cuinats sense olis, mantega ni gluten i fets amb una cocció lenta.  No espereu, però, una classe d’autenticitat: les receptes de tacos norteños –de pollastre amb mole, per exemple– conviuen amb receptes catalanes, com el de galtes de porc. Podeu amenitzar l'espera de la 'taquiza'  amb els seus deliciosos 'nachos marranos' amb carn, xili i formatge, l'altre plat emblemàtic de la casa.