Els millors tacos de Barcelona: Atacona't de tacos!

La Pachuca va obrir per imperatiu d'espai. En Jose Luis, mexicà del DF, així ho explica: “Perquè tothom ens deia que ja no anaven a El Pachuco perquè hi havia fins i tot sa mare”, riu. Dir èxit és quedar-se curt: un dimecres al migdia, a El Pachuco –taquería ravalera al més pur estil DF– hi posen cadeneta d’aforament. Hauria sigut fàcil reproduir el model en una altra adreça, però el restaurant mexicà del carrer d’en Carabassa “és una altra proposta, sobretot basada en raconets de la meva infantesa: què trobes en un mercat, què es menja en un bateig”, diu. Un exemple? Doncs un taco de pollastre amb mole, la barroca recepta on el que importa és una salsa de xocolata i fruites seques amb un mínim de 30 ingredients. 

L'Antonio Luna –mexicà del DF– és un dels quatre socis de Taco Alto (quatre ‘taquerías’ obertes des del 2015) explica que el gran repte «és mantenir la regularitat i el ritme lent de cocció». Potser us ho menjareu en quinze minuts, però alguns guisats requereixen quatre hores, i fent cua a caixa sentireu crepitar de la carn a la graella (res de pot, farcit abundant). Per deu euros, us calceu quatre tacos de ‘cochinita pibil’ (1,90 cadascun €, excel·lents) i una beguda. O el Pirata (2,50 €): vedella a la brasa amb formatge fos i una llenca d’alvocat: sabor primitiu i efectiu que se’t clava al cervell. Ho fan tot des de zero, sobetot les salses taqueras, que van numerades de més a menys picant Aquí la gràcia és que podeu demanar els 'tacos' per unitats, i cada peça és bona i abundant (apart del farcit impecable, la massa de blat és de la Reina de las Tortillas, una garantia). Menjar al local d'Universitat és una experiència estimulant: local ampli, colorista, amb música a tota pastilla, com posar el peu una estoneta al DF. A més, també podreu assaborir, entre d’altres begudes com la michelada i fins a cinc margaritas, cadascuna d’un sabor diferent. I alerta que tenen tres locals més: Taco Alto Born (Portal Nou, 62), Taco Alto Raval (Rambla del Raval, 4) i Taco Alto Barceloneta (Pg. Joan de Borbó, 42).  

Aquesta és una petita taquería, modesta i de carta no molt extensa, però que fa les coses amb cura i amb inspiració i moltes ganes d'agradar. El xef Fernando Sanz s'ha empescat una sèrie de tacos inspirats en la gastronomia de les principals ciutats de Mèxic, amb un element central clàssic però amb escapades a la creativitat. Com per exemple: el taco Chilango, ànec preparat al pastor amb chutney de pinya picant, o el Puebla, pollastre marinat amb mole verd, formatge fresc de cabra i pipes torrades. I per beure, micheladas i aigues de tamarinde o de guayaba. El lloc és maco, maco, maco, amb murals de l'artista Zosen, i és un bon lloc per fer unes copes matineres abans de sortir de gresca.

Grup San Telmo té la seva pròpia versió del 'street food mexicà': Street Taco, i en una ubicació immillorable, en un balcó del carrer Pepe Rubianes a un cop de roc del mar. A l'espai hi trobem una carta breu però efectiva i gamberra, impregnada de sabors sorprenents, elaborats amb productes de proximitat i Km 0. La carta està composta per set referències, que inclouen opcions veganes i aptes per a celíacs, tingueu en compte que les truites casolanes són de blat de moro. Una pissarra mostra els tacos fets amb verdures, carns i peixos ecològics: el Taco i Olé, amb calamars a l'andalusa amb 'pico de gallo' i nata agra; el Tac de l'Horta amb albergínia rostida i escaig de gall; el Tac al Pastor amb encenalls de xai adobat amb pinya, coriandre i 'tatemada'; el Tac Àrab d'espatlla de porc marinada a l'estil de la Puebla amb guacamole i 'jalapeños;' el Chicha Buena de vedella marinada amb 'pico de gallo' i guacamole; el Kill Bill de porc en 'achiote' a baixa temperatura amb nata agra coriandre; i el Fish'n Tac de lluç arrebossat amb crema agra i coriandre. Tradició del DF amb un toc d'autor, esperit mediterrani i disseny 'ultracool'. 

Els propietaris del Tlaxcal, la vara de mesurar un bon mexicà a Barcelona, han obert un restaurant especialitzat en 'tacos' i cebiches de la costa oest de Mèxic. I les arrels del xef Arin Alexandre, mexicanes i basques, es concreten en plats excel·lents i 'tacos' sorprenents. Un exemple: de les falses carnitas –'tacos' de tonyina amb flor de Jamaica i ceba morada–, te’n menjaries una dotzena. I els 'tacos' de peix fregit sonen a afartapobres, però el peix és fresquíssim i l’arrebossat amb blat és fi, fi, fi

“Típica taquería mexicana”, diu el subtítol de Canta y No Llores. I a fe que ho és. El gerent, cuiner i taquer, l’Álex Narváez, és de Mèxic DF –que seria al taco el que Nàpols a la pizza–. “Vaig arribar de Mèxic el 2017, i vaig visitar tots els llocs bons mexicans d’aquí per oferir una cosa diferent”, explica. El fet diferencial és “sacrificar un xic de guanys i oferir qualitat i quantitat”. La carta d’aquest restaurant del Born –a Princesa amb preus que no gentrifiquen– és curta i concisa: entrants calents –sopes, guacamole, amanides... descobriu-hi el chicharrón de queso, un tub de formatge cruixent amb salsa i llima– i una segona pàgina de tacos més mexicans que Cantinflas xumat a Ciudad Juárez. Els seus tacos al pastor –tires de carn de porc marinada amb achiote (planta/colorant natural), xili, tires de porc i pinya rostida– són una delicadesa brutal: “La tropicalització del xauarma libanès”, explica Narváez (i aquest n’és l’origen, sí). “El valor d’aquí –prossegueix– és que t’explicarem com és un taco 'platicando' en mexicà, no pas en castellà”, riu, i mentre glossa com el 'frijol negro' impregna la gamba guisada amb chipotle dels tacos del jefes, ja n’has demanat uns. L’altra gràcia és una pastisseria casolana i suculenta –heu de tastar el pastís de Chocolate Abuelita (que seria el Cola-Cao de Mèxic)– i un menú de migdia generós, a 12 euros (beguda, primer, principals i postres), on entren sense minva els generosos tacos de la carta.

Joan Bagur, xef menorquí amb anys d’experiència a Mèxic, és l’ànima d’aquest restaurant on recupera plats tel·lúrics. Carn i peix són de proximitat; la resta arriba del país americà. Entre les fortaleses comestibles, els tacos de cochinita pibil, que es recolzen en Cal Rovira i els seus porcs. Són una delícia: van dins un taco de blat de moro de primorosa confecció, ferm i gustós, i que embolica un luxuriós guisat amb molts matisos, on el rostit de festa major s’agermana amb Mèxic.

Abans el 'tex-mex' –el menjar ràpid propi de la part més propera a Mèxic d'Estats Units– a Barcelona era sinònim de salsa de pot i patata fregida congelada. Però l'existència de locals com Gonzalez & Co demostren que també en aquest terreny de menjar ràpid es pot oferir un plantejament casolà i de qualitat. El propietari és en Fran González –amb estudis a la Hofmann i d'empresarials– que va decidir exportar aquest model de negoci d'Austràlia. Les estrelles de la casa són els burritos, els nachos i les quesadillas. I el que normalment són elaboracions sense gràcia, amb el gust i la consistència del màstic industrial –allò per tapar forats, que és el que et sols trobar en el terreny del 'fast-food' mexicà– aquí es resolen amb gràcia, bon producte i coccions lentes (just entreu veureu com fan pollastre a la brasa). No hi trobareu l'exhuberant explosió de matisos de l''street food' mexicà, però els nachos amb pollastre i pico de gallo casolans no estan gens, gens malament, quelcom que es pot dir de tota la seva senzilla i viciosa carta. Les racions són pantagruèliques, i els preus molt continguts. No és lloc per a dietes.