La recuperació de plats tel·lúrics de la tradició mexicana passats pel sedàs de les tècniques d’avantguarda i el producte de proximitat és el 'leitmotiv' de Oaxaca, un dels millors mexicans de Barcelona. Entre els plats estrella, cal reivindicar el pop 'tatemado' i el mole amb pollastre del Prat. Cal mencionar les 'tortillas' i el guacamole preparat a taula, entre d’altres. I tenen la seva pròpia horta mexicana. Cada dia porten al restaurant 'chiles', 'jalapeños', 'nopales' i més productes cultivats per ells mateixos a prop de Barcelona. 

D’això en sap un niu en Joan Bagur, un xef menorquí que, de l’alta cuina de Barcelona, va anar a Mèxic a estudiar la seva tradició. “Vaig passar de les Michelin a pelar patates i aprendre de dones que no sabien escriure, com la Titita Ramírez, però que ho coneixen tot de la tradició”, explica. Des de l'any 2000 viu entre Mèxic i Barcelona, i és un dels xefs que millor entén i practica la correspondència entre la cuina del vell i el nou món. 

Cal aplaudir que en Paco Méndez, que amb l’Albert Adrià va aconseguir l’única estrella Michelin mexicana de Catalunya amb Hoja Santa, reobri aquest monumental espai de l’Avinguda Mistral. Ho fa com a propietari de COME (acrònim de cocina mexicana). El projecte ha mutat, però l’essència és la mateixa: una trobada entre la cuina mexicana, el producte mediterrani i el llegat d’elBulli.

L’esperit mexicà hi és, però en versió d’alta cuina avantguardista: un hercúlia menú degustació que comença amb botanes —els aperitius mexicans, que en aquest cas estan emparentats amb els mítics snacks d’elBulli— i que va pujant d’intensitat a mesura que naveguem entre elaboracions com calamars, coco i caviar, i culmina en un wellington d’anguila amb mole.

El barceloní Gerard Bellver va marxar a viure a Mèxic als 12 anys. Al país asteca, Bellver va formar part des de l'inici del restaurant Biko, un establiment que del 2007 al 2017 va aparèixer a a la llista dels 50 Best World Restaurants d'Amèrica Llatina, i que va ser part fonamental de la revolució gastronòmica de Mèxic. I a finals del 2023 va obrir el restaurant Jiribilla a Sant Antoni, en el molt ampli immoble que va allotjar el Chickoa. Jiribilla significa "desassossec, inquietud", també "doble intenció". Bellver evitat conscientment "els tacos, perquè a Barcelona ja hi ha taquerías per tot arreu", i aposta per "ensenyar una mica la part menys coneguda aquí de Mèxic, que per mi són vuit països diferents, gastronòmicament parlant". El punt de trobada de Mèxic i Catalunya, la cuina a foc lent, abunda en una carta de creació pròpia que és per sucar-hi pa (i si voleu taquejar els plats, demaneu les 'tortillas' de la casa i vinga).

Hi ha exemples magnífics de cullera, com unes llenties de 'recado' marino: guisades, amb gambes i una mescla d'espècies picanteta i vermella, el 'recado' o una llengua de vedella guisada al mole amb pil-pil de pebrots, amb què pots farcir tacos a plaer. També reversiona clàssics populars: els 'ejotes con huevo', que passen de ser un remenat de mongeta tendra amb ous (un plat casolà que fa protestar els nens) a una delícia amb crema de rovell d'ou, ametlla i mongeta desfilada. I us hi esperen elaboracions amb blat de moro molt poc vistes per aquí, com la 'tetela': un triangle de blat de moro amb carxofa, que ell farceix amb fricandó vegetarià i bolets. I per cert, a la barra sí que podeu fer-hi colzes –sense reserva prèvia– i demanar una versió abreujada dels plats de la carta... Amb tacos! 

La Mafia Mexicana no té cap ànim irreverent en el nom: simplement es diu així "perquè al·ludeix a la dimensió familiar i de lleialtat que hi ha entre els clients i els treballadors"; explica el xef i copropietari Renato Guiomar, que la primavera del 2025 va emprendre aquesta aventura amb la seva sòcia, la Laura Oset. Guiomar, un xef portuguès amb experiència en altra cuina –va ser a l'equip de l'enyorat Michelin Roca Moo, la cada dels Roca a Barcelona– hi entén un niu, de cuina mexicana: va tenir un restaurant mexicà amb la seva ex durant un grapat d'anys.

Hi ha tres coses que se'ns queden al cap i a la panxa, després de menjar a La Mafia Mexicana: la suculència i generositat dels plats ("taco que cierra no es taco", és la dita mexicana que segueixen al peu de la lletra) i una òptima qualitat-preu. Hi trobarem sobretot una carta de tacos amb alguna escapada a altres especialitats (com chilaquiqules o la torta ahogada, aquell entrepà tan brutal que consisteix en un panet mexicà cruixent farcit de carnitas i que sura en una molt picant salsa de jitomate). Guiomar busca el sabor tradicional mexicà amb coccions llargues: esplèndida cochinita pibil, marinada 24 hores i cuinada a foc lent 12, o uns tacos de carnitas que són una festa del col·lagen, amb múltiples parts del porc guisades que es mengen sols. Hi trobareu facilitats per a celíacs –el 95 % de la carta és apta per a ells– i vegetarians.    

Metl és un restaurant mexicà casolà i familiar que va obrir al Poblenou l'estiu del 2024. És propietat de la parella formada per la veneçolana Oriana Abzueta i el mexicà Juan Pescador, que fa cinc anys que viuen al Poblenou. Funcionaven com a restaurant nòmada o pop-up –han treballat a Nova York, el Canadà i Londres– però també com a assessoria gastronòmica. Experiència els en falta: durant uns quants anys, l'Oriana va ser encarregada de La Pachuca, una de les millors taqueries de Barcelona, i després de tenir un fill "em va tornar fort el cuquet de la cuina", diu. 

Metl, malgrat la seva tipografia que recorda les bandes de black metal, no té res a veure amb el rock satànic o el metall. Significa “agave” en nàhuatl, i té una carta "molt meditada, curta i inclusiva, perquè el que et vingui de gust ho trobis: sigui un cebiche, tacos vegans, pollastre amb mole o coses més indulgents, com els tacos de carnitas. Exemples? un espectacular taco de peix fresc estil Ensenada –tot un filet de peix arrebossat finíssim, matisat amb amanida de col i maionesa de xipotle–, o un taco vegà de bolets enoki arrebossats, amb pipián. S'enorgulleixen de ser un restaurant "de producte local i de proximitat estricta, però de cuina mexicana cent per cent tradicional". Tot cuinat des de zero i amb un únic producte de cinquena gamma: suc de llimona espremut.

En poques paraules, un mexicà 100% sense gluten, pensat per satisfer tot tipus de paladars, tant els amants dels sabors intensos com aquells que busquen plats més suaus però igualment autèntics. El menú inclou una gran varietat d’entrants clàssics, com els deliciosos ‘chilaquiles’, les ‘tostadas’, els cebiches i els irresistibles nachos. També podreu gaudir d’una selecció de tacos tradicionals i ‘quesadillas’ farcides. Per beure, cerveses nacionals i mexicanes, ‘micheladas’, còctels, tequiles, mezcals i aigües de fruites. Entre setmana també ofereixen un menú de migdia. El local, vibrant i acollidor, compta amb terrassa.

Si sumem mar i Mèxic obtenim com a resultat el Maro Azul de l’Eixample. El plat estrella d’aquest local lluminós, serè i d’aires mediterranis amb reminiscències caribenyes és el peix a la talla, una especialitat del Pacífic mexicà. S’obre com una papallona, es cuina a la brasa, una meitat es cobreix de salsa talla (de diferents tipus de xili) i l’altra de salsa de julivert (amb clau, comí i ceba), i se serveix amb tortillas, fesols refregits i verdures envinagrades. Les torrades, els tacos, els rotllets de txangurro i l’aguachile tampoc es queden enrere. Còctels tradicionals (margarita, pisco sour) i també de creació pròpia, com el daiquiri de iuzu i guaiaba. Potser a l’acabar l’àpat sentiu que sou a la costa iucateca, però no, sou a dues passes de la Sagrada Família.

Ignorem quines són les tres mentides a les que fa referència el nom d’aquest local, un dels de moda de Sants. “On la ignorància és felicitat, és una bogeria ser savi”, deia el poeta anglès. El que sí sabem del cert és que a la seva carta hi trobareu clàssics mexicans molt ben executats; antojitos (la tlayuda d’Oaxaca i el moll d’os de vedella sobre una base de blat de moro, fesols, salsa verda i formatge fresc són els nostres favorits), set tacos diferents, i plats costaners i d’interior (carn, carn i més carn). Aquí les tortillas són artesanals i es fan amb blat de moro nixtamalitzat. A part d’una teca que us farà embogir, també podreu demanar còctels delirants, com el Bloody Maria amb tequila reposat o el Porn Sants Daiquiri.

El mexicà Juan Francisco López, de Guadalajara, viu al Poblenou. A finals dels 2000, era a Londres amb el seu germà José Juan i, disset anys després, els dos van obrir la cocteleria i restaurant Azul Frida al Raval. Van arribar amb el bagatge de les receptes de la mare i l’experiència d’haver treballat a la capital britànica. I tan bé va arrelar que ara han obert l’Azul Frida Poblenou. La tortilla blava, rica en pigment d’antocianina –el mateix que l’aranyó– i feta a mà aporta un sabor més concentrat, amb un toc a nou. Embolcalla abundants racions de tacos i quesadillas, i l’oferta inclou tortas ahogadas i burritos, amb sensibilitat vegetariana. El local, que sembla una masia amb tocs surrealistes, és preciós.

Vegans, vegetarians i gent no vegana sense prejudicis cap al menjar vegà; us entusiasma la gastronomia mexicana? Doncs, preneu nota; al Gallo Santo hi teniu una carta curta amb mossos interessants. D’entrants podeu optar pels omnipresents nachos amb ‘formatge’ de patata o les flautes de moniato. Els burritos van amb arròs, pico de gallo, fesols, blat de moro, crema d’anacards, enciam, pebrot i ceba i els complements que us vingui de gust. De tacos us recomanem els d’arbre de pa al pibil amb ceba morada, salsa verda i fesols negres o els de tinga de pastanaga. Si us ve de gust emplatar-vos, us ofereixen també un parell de bols amb arròs o quinoa.