Restaurants mexicans de Barcelona

Malpaso. Aquest simpàtic i un xic amenaçador substantiu, a Barcelona remet a un desaparegut –i enganxós– antre punk de la plaça Reial. Més recentment, a una exquisida editorial amb tirada per la cultura pop i l’assaig heterodox, que desenterra joies poc conegudes d’autors que van de Neil Gaiman a Kingsley Amis. Malpaso també és el restaurant (mexicà) de l’editorial, que com qui diu és porta amb porta. "Si ens han de posar una etiqueta, que sigui la de restaurant mexicà”, explica el Salvador Barba, director (mexicà) del restaurant, que conta que el projecte neix “inspirat en les antigues cases editorials franceses, on convivien totes les unitats de negoci en la casa de l’editor”.

Taqueria gastronòmica: ells es defineixen així. Aquest mexicà jove i saborós vol recuperar els plats tradicionals d'aquesta gran cuina amb un format dinàmic. Bona carta de 'tacos', sopes mexicanes i plats que poques vegades es veuen per aquí. Al migdia disposen d'un menú molt econòmic on es pot gaudir d'uns tacos de 'sudadero' excel·lents, nachos i unes postres casolanes delicioses que podrien cobrar molt més cares.

Els seus propietaris, mexicans, diuen que fan "menjar de carrer mexicà". I el fan del bo: els seus 'tacos' –demaneu els clàssics de pastor– són fenomenals, i les 'quesadilles' artesanes, eviten el 'cheddar' industrial. Disposen de tot un repertori de delícies informals mexicanes, i els caps de setmana preparen receptes tradicionals com els 'aguachiles' o el pollastre amb 'mole'. La interacció de propietaris i clients també és un punt apart: mexicà modern i colorista. I sisplau, demaneu el plat del final de la carta, 'la foto con el taquero'. Us fareu un fart de riure.

Aquest restaurant taquería, La Cantina Mexicana, a la Sagrada Família, posa taula i estovalles tricolors d’elevat nivell culinari. És un ambient cantiner, sobri, però no hi falten el color i l’afecte que combinen amb el gust exquisit d’una de les cuines més atractives del Nou Món. Nachos, sopes, antojitos mexicans, cebiches, platets tradicionals, taquería i truites conformen una saborosa oferta.

L’aguachile és una variant que fa molt més interessant el concepte de cebiche, que consisteix en gambes de qualitat marinades amb llimona dolça, amb ceba morada i un lleuger toc de xili serrà acompanyat de coriandre. No hi falten les enchiladas (coques farcides) ni els chilaquiles verds i vermells i quesadillas al gust.

La cochinita pibil, plat tradicional de porc adobat amb arxiota, i el chamorro (deliciosa carn vacuna cuinada lentament amb el seu suc) damunt una petita coca, completen el panorama tradicional. Altres plats de taquería dignes de menció són els 'capeados de gambetes' (arrebossats), els 'alambres' (tacos de pebrot, porc, ceba i salsa especial de carn o pollastre).

Les taules cobertes per estovalles d’hule d’un vermell furiós hi donen un aspecte de cantina mexicana, ja que als seus inicis va tenir una tendència més orientada al món i a la cuina dels mariachis. Però amb el temps, els adolescents es van centrant i ara podríem dir que és un restaurant informal, però molt seriós en la seva proposta. A més d’excel·lents còctels, i d’una carta variada, tots els migdies ofereix un menú que el dia de la nostra visita tenia entre els segons un confit d’ànec amb patates fregides o un wok yakisoba de pollastre.

Joan Bagur, xef menorquí amb anys d'experiència a Mèxic, és l'ànima d'aquest restaurant on recupera plats tel·lúrics de l'autèntica cuina mexicana. Carn i pex són de proximitat; la resta arriba del país americà. Entre les fortaleses comestibles, els daus de cochinita pibil, que una altra vegada es recolzen en Cal Rovira i els seus porcs; i el pop tatemado, amb cansalada. El mole amb pollastre del Prat és fenomenal. L’Oaxaca té dos espais: el restaurant i la mescaleria, amb 200 marques i bàrman. Decorat amb cuir, fusta i acer, el lloc és maco fins a dir prou.

Si algú pot presumir a Barcelona de practicar la genuïna cuina mexicana quan només hi havien 'patilleros' tex-mex, són ells. Amb un ambient informal i colorista però que defuig el tòpic de postal, amb un toc artístic, aquí hi trobem fabuloses preparacions de clàssics mexicans, com la 'cochinita pibil' o el pollastre amb 'mole poblano', barroc guisat amb xocolata i mil i un ingredients més.

La Taquería d'Albert Adrià, Niño Viejo, és diversió pura: els tacos són per llepar-se’n els dits, el de huitlacoche (fong del blat de moro), però sobretot les carnitas, costella i pell de porc. Però a més de tradició popular mexicana, hi ha el toc Adrià: El pollastró amb adob d’achiote i barbacoa al Josper és una de les delícies que si no les demanes, l’àpat és només mig àpat.

Un mexicà amb especialitats senzilles, més proper al 'tex-mex' que a la cuina mexicana tradicional, però amb plats força fiables i econòmics. Al migdia, tot sovint disposen al menú de sopes decents. Per la nit té més vocació de cocteleria que no pas de restaurant.

El germà petit de la Cantina Machito és una de les millors opcions si cerquem la quadratura íntim-gana-exòtic-Gràcia i ja en tenim prou, de xauarma i falàfel. Un mexicà informal i acollidor, amb un aire d'hacienda amb tocs moderns (hule amb flors a les taules i prestatgeries plenes de llibres, revistes...). Un espai mexicà postmodern ideal per menjar amb els dits plats de menjar ràpid de qualitat.