Posar-li a un restaurant del barri Gòtic un nom extret del 'Llibre del Sent Soví' –el receptari català més antic conegut, del 1324– és tota una declaració de principis i intencions. En Marc Pérez –ex-chef de The Greenhouse i La Esquina– i la Tània Doblas a sala han posat un negoci propi de cuina catalana de veritat: sense tacos ni potes de pop amb parmentier. Situat on hi hagué Mercè Vins, una tasca catalana del Gòtic amb 35 anys de servei, la intenció de La Sosenga –sofregit medieval– és oferir una cuina catalana arrelada al territori i fins i tot amb certs aires medievals, sobretot en els contrastos entre dolç i salat (ja sabeu que la cuina de l'edat mitjana no diferenciava entre plats principals i postres).
"Tenim ingredients bons i tècnica sense passar-nos, però aplicada amb matisos, que és el que ens agrada". Aquí la creativitat ve més donada per la combinatòria de sabors –sempre amb un ancoratge en la tradició catalana– que no en l'assassinat i renaixement d'un producte en textures. I ho fan amb vocació popular: amb un menú degustació de migdia, amb vuit passes que canvien cada setmana, a 24,50 euros. Amb plats de traca, com un magret d'ànec curat amb taronja, cafè i anxova, o sopa de ceba amb formatge de cabra la Segalla, poma i arengada, fidels a la seva filosofia agredolça. A les nits, una carta breu i encertada, on preval l'esperit de mullar pa d'alta volada i molta imaginació, sense perdre de vista la cuina de la terra. I sí, podreu demanar-los un biaix de vedella, però també un bacallà fregit amb crema de tàperes, mongetes de Santa Pau i trompetes de la mort... I sí, podreu demanar-hi una sosenga de vedella, però també un bacallà fregit amb crema de tàperes, mongetes de Santa Pau i trompetes de la mort.
