Posar-li a un restaurant del barri Gòtic un nom extret del 'Llibre del Sent Soví' –el receptari català més antic conegut, del 1324– és tota una declaració de principis i intencions. En Marc Pérez –cuiner de The Greenhouse i La Esquina– i la Tània Doblas a sala han posat un negoci propi de cuina catalana de veritat: sense tacos ni potes de pop amb parmentier. Situat on hi hagué Mercè Vins, una tasca catalana del Gòtic amb 35 anys de servei, la intenció de La Sosenga –sofregit medieval– és oferir una cuina catalana arrelada al territori i fins i tot amb certs aires medievals, sobretot en els contrastos entre dolç i salat (ja sabeu que la cuina de l'edat mitjana no diferenciava entre plats principals i postres).
"Tenim ingredients bons i tècnica sense passar-nos, però aplicada amb matisos, que és el que ens agrada". Aquí la creativitat ve més donada per la combinatòria de sabors –sempre amb un ancoratge en la tradició catalana– que no en l'assassinat i renaixement d'un producte en textures. I ho fan amb vocació popular: amb un excel·lent menú de migdia que canvia cada setmana, a 19'50. Amb plats de traca, dignes de carta: com per exemple, una amanida amb caqui, stracciatela fumada, espatlla de porc i festucs, i de segon mandonguilles amb moniato i bolets, meloses, acariciades per la dolçor del moniato i la potència del bolet. El pastís de formatge –amb caramel salat– és imprescindible. A les nits, una carta breu i encertada, on preval l'esperit de sucar pa d'alta volada i molta imaginació, sense perdre la de vista la cuina de la terra. I sí, podreu demanar-hi una sosenga de vedella, però també un bacallà fregit amb crema de tàperes, mongetes de Santa Pau i trompetes de la mort.
