Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right My Fucking Restaurant

My Fucking Restaurant

Restaurants, Mediterrània El Raval
My Fucking Restaurant
1/3
© Maria DiasMy Fucking Restaurant
My Fucking Restaurant
2/3
© Maria DiasMy Fucking Restaurant
 My Fucking Restaurant
3/3
© Maria Dias My Fucking Restaurant

Time Out diu

Amb un símbol d’interrogació palpitant a la closca, m’acosto al My Fucking Restaurant. Un restaurant nou a Nou de la Rambla, 35, va dirigit al barceloní? Ser el 86è millor restaurant de 8.817 segons la llista tripera és rellevant? Quan menges a la Rambla, t’obliguen a empassar-te una gerra de litre? Pot tornar a pagès aquell que ha estat turista? Penso en el vers de Perejaume quan a la porta veig la placa de Slow Food, garantia de producte de proximitat fiable (que els propietaris i xefs, italians, ho siguin també del barat i bo bar Oviso, promet).

El local és elegant, l’amplitud entre les taules suficient, i el servei és ràpid, amable i eficaç: educat i amb un punt informal, sense ser llepa. Aquí la cosa va de compartir, aquell mantra ubic que a vegades amaga quantitats minses. Bé, compartim. Ho fem amb un salpicón de pop i porc (9,50 euros), que en renglera prima s’escura amb pa de gamba. I on hi mana l’herba silvestre. Prou bo, però li manca la marxeta cítrica que un assimila al 'salpicón'. D’això en van sobrades les croquetes d’ossobuco (a 1,70 la unitat): pilotetes de guisat tendre i poc cremós, arrodonides amb un arrebossat amb raspadura de llimona. Delicioses.

De segon, ataquem un onglet de bou i les 'fucking' aletes de pollastre de la casa. Avui és festa major i volem carn i sang. L’onglet (12,50 euros) és deliciós, al punt i tendre i tallat en llenques diminutes; arriba sobre una petita brasa on hi crema romaní, que l’aromatitza. Tan bo que per compartir es queda curt. Les aletes (quatre peces, 8,50 €), desossades, reposen sobre una galeta feta de la seva pell i arriben a taula sobre un corró d’amassar. Es devoren d’una sola mossegada. I són un mos saborós i divertit, encara que no pas més bones que unes aletes adobades i fregides, de les que t’has de barallar per la carn. No acabo de veure quina utilitat té el virtuosisme i el 'gadget' si no potencia el sabor.

En sortim satisfets? Sí i no. Bona teca, quantitat escassa. El problema i la solució és racional: augmentar les racions. Si serveixes principals en petites dosis has de ser com els Ramones de la cuina: cada plat ha de rebentar caps. Un risotto a 13 euros em sembla la mar de correcte, sempre que no sigui de mida tapa, com aquí passa.

El cambrer és encantador; se’l veu feliç de poder practicar el seu català amb aborígens, en una sala amb un 80% de forans (i em convida a una copa de vi). Sortim encantats pel tracte i amb la panxa no del tot plena: amb la reconfortant (o inquietant) sensació que el futur al centre passa per tractar bé el barceloní. Per allò que té d’espècie en extinció.

Detalls

Adreça Nou de la Rambla, 35
Barcelona
08001
Transport M: Liceu
Contacte
Horaris De dj. a dl. de 17 a 23.45 h

Els usuaris diuen

LiveReviews|0
1 person listening