Què fa que un bar sigui més que un bar? Certs llocs, més que posar-se de moda, esdevenen un paradigma del barri, de com beuen, què mengen i com parlen els veïns. L’Espai Joliu va aconseguir el més difícil amb una fórmula que semblava senzilla però ha tocat la fibra al Poblenou: cafeteria i botiga de plantes; va obrir el 2015, i te’l trobes sempre més atapeït de clorofil·la i personal que la Selva Negra a l’agost.
La Lucía López, la propietària i fundadora, ha obert l'Orval, que defineix com “el germà dolent”. De fet, “volia trencar amb tot allò de maco que té el Joliu”, diu. Alerta, no és que hagi erigit un temple a la lletjor. L’Orval –sinònim d’estramoni, aquella planta que es fregaven les bruixes a l’entrecuix per fer volar l’escombra– no bufeteja amb l’embriagadora sensació de cuquisme barroc i desballestat del Joliu. És una cafeteria amb plantes, sí, però és un espai sobri, rectilini i ple de llum, ideat per “suplir les mancances de l’esperit low cost amb què va obrir l’Espai Joliu, la seva manca de llum i també per absorbir la gent quan està petat”, explica López.
L’Orval sembla minimalista, “però espera’t que s’ompli de plantes”, riu aquesta interiorista d’Elisava, que acabada de graduar va tornar de Berlín amb el Joliu al cap. També ha obert l’Orval “per la necessitat de crear alguna cosa nova”: al segon pis hi ha un forn de ceràmica, on ella i el seu germà fan les tasses del cafè i els testos de les plantes. El cafè, com l’estramoni, és psicoactiu, i el seu és dels més bons d’un barri –els volts de l’estació del Nord– que encara sembla un barri; gasten el cafè de Nomad per a l’espresso i per al filtre el dels veïns Three Marks Coffee. I tenen una carta d’esmorzars d’alta qualitat: torrades amb pa de Yellow Bakery, pastisseria i brioxeria de The Cake Man, mantega i compotes casolanes, i els divendres doughnuts vegans de La Donuteria. En definitiva, com esmorzar en un mercat gastronòmic, amb servei ininterromput de quarts de nou fins a les set.
