Osaka Bang

La història

Jasmine Angel, australiana de Melbourne, va començar a estudiar cultura japonesa a l'escola als 9 anys. Als 15 va provar el seu primer okonomiyaki (crep salada a la planxa amb base de col, ingredients extra i salses) i li va volar el cap. Dos anys després va viatjar a Japó per primera vegada i el 2013 va aterrar a Barcelona, on va treballar de nanny, cambrera i xef en iots. En aquella època va tenir una epifania: tard o d’hora acabaria sent la seva pròpia cap.

El 2021 va tornar al país del sol naixent i va conèixer EiKo Fuziwara: 80 anys, d’Osaka, arpista, cuinera, propietària de restaurant i bailaora de flamenc (après a Sevilla als 90). Van connectar al moment i van passar hores cuinant juntes. Jasmine va prendre bona nota de tot. Avui dia, segueixen parlant un cop per setmana de receptes i la vida.

De tornada a Catalunya ho va veure claríssim: l’oferta japonesa a la ciutat es reduïa massa al sushi i al ramen i hi havia espai per a més. El 2024 va organitzar al Lascar de Poble Sec el seu primer pop-up de takoyaki (bunyols de pop, street food típic d'Osaka). I ja no va aturar: centenars d’esdeveniments, caterings, casaments i fins i tot un foodtruck circulant per festivals (Matsuri i Primavera Sound inclosos). El 2025 va fer un tercer viatge a Japó i al febrer de 2026 va obrir, juntament amb el seu soci Dani Martínez, el seu propi local a Sant Antoni, l’Osaka Bang. Objectiu vital aconseguit: es va convertir en la seva cap. Per cert, el nom fa referència a una broma de la ciutat nipona; acostar-se a qualsevol persona per simular un tret amb la mà.

Entre setmana, la Jasmine porta la cuina, mentre que en Carlos Ortega, la seva parella, s’encarrega de la barra i de la sala. Els caps de setmana es forma un equip molt compenetrat d’australians, japonesos i catalans, i als fogons l’ajuden l’Akiko i la Masumi.

Per menjar

Tot prové del mercat de la Barceloneta (carn de Batllori, peix de La Vero) i tot ho fa ella i des de zero, excepte les postres; un pastís de formatge amb miso blanc, vainilla i caramel creat en col·laboració amb Pasté BCN.

La carta és curta i hi ha dos plats estrella: l’okonomiyaki (amb bolets shiitake, bacó, gambes o versió vegana) i els takoyaki amb pop de les costes barcelonines i tarragonines. També ofereix dues amanides que no són entrants, sinó més aviat ‘taste breakers’, una mena de ‘netejapaladars’ per prendre després del crep o els bunyols; l’amanida de cogombre vinagrat i algues wakame i la d’algues hijiki amb edamame, arrel de lotus i tofu.

En un futur immediat, afegirà dues opcions més: l’hamburguesa de wagyu (amb pa de Forns Escolà, formatge fos i ceba marinada amb sake, mirin, sal i sucre) i els onigiri.

Per beure

Podeu triar entre vins orgànics catalans, cervesa Asahi Super Dry o Estrella Galicia, cubates nipons highball i llaunes de destil·lat chūhai −196 °C Strong Zero i de Sangaria Blend Coffee. Tot i això, la intenció de Jasmine és reforçar el bar amb més còctels d’inspiració japonesa.

El local

És petitó, però no li falta de res. Cuina oberta, barra amb tamborets, quatre taules i terrassa. Minimalisme relaxat i acollidor, predomini del blanc, parets enrajoaldes i detalls decoratius japonesos dels anys setanta. Obra de la mateixa Jasmine i de l'interiorista Nirzar Pangarkar. Els gossos són més que benvinguts.