Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ponsa

Ponsa

Restaurants Esquerra de l’Eixample
Recomanat
4 de 5 estrelles
Ponsa
1/3
© Maria Dias Ponsa
Ponsa
2/3
© Maria Dias Ponsa
Ponsa
3/3
© Maria Dias Ponsa

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquest local encara està obert.

Un restaurant dels anys 40 al bell mig de l’Eixample barceloní. Es pot demanar més? D’aquesta mena de restaurants no n’hi ha gaires a la ciutat dels llibres perduts i revenuts, i qui hi vagi per primera vegada segur que convertirà aquella experiència en un hàbit. La pàgina web del local diu això textualment: “En 1972 fue reformado por el Arquitecto y Diseñador Santiago Roqueta (1945-2005), dándole un aire de vieja fonda clásica, bohemia y acogedora que enamora”. És cert. Enamora.

La cuina que fan a Casa Ponsa, de tan tradicional, ja és una raresa. Jo, per exemple, demano de primer unes mongetes tendres saltades amb pernil i una truita d’espàrrecs, i em quedo, com deien abantes, que no puc dir fava. Les mongetes eren boníssimes, un punt al dente, i la truita, ben cuinada.

La carta la conformen plats de tota la vida, si considerem tota la vida la història nascuda a partir del descobriment d’Amèrica. Sense el tomàquet, la patata i tants altres productes, els plats serien molt més avorrits. Aquí, cada dia hi ha un plat especial. Dilluns, estofat de toro de lídia. Dimarts, bacallà amb tomàquet. Dimecres, cua de bou estofat. Dijous, paella. Divendres, xai al forn. Altres plats de la carta són truita de xanguet, sopa vermicelli, espinacs a la catalana, truita de gambes, rogers frescos, lluç a la romana, ronyons saltats, costelles de cabrit arrebossades, flam casolà... Com es pot veure, la tradició és un veritable viatge al futur. Hi ha plats que per mi tenen una sonoritat especial. Per exemple, la tonyina amb tomàquet. La meva àvia Josefina, nascuda a la Garriga, en preparava una que era per llepar-se els dits.

Per cert, això dels dijous paella és molt graciós. Vaig llegir que la tradició de servir paella els dijous als restaurants espanyols és culpa de Franco. A l’home li agradava anar a dinar fora d’El Pardo cada dijous, i si en el restaurant que escollia no hi havia paella, s’enfadava. I ja se sap que als dictadors val més tenir-los contents. Davant un atzar que podia ser tràgic, tots els restaurants de Madrid van decidir introduir la paella a la carta dels dijous per si de cas.

Amb el menú, vaig demanar una copa de vi i un cafè. Un lloc fantàstic.

Per Daniel Vázquez Sallés

Publicat

Detalls

Adreça Enric Granados, 89
Eixample Esquerre
Barcelona
08008
Transport M: Provença (FGC)
Contacte
Horaris Cada dia de 13 a 16 i de 20.30 a 23.15 h. Tancat el 25 de desembre
També t'agradarà