Restaurants de cuina creativa amb reserva

M'ho havien dit, però no m’ho acabava de creure. El restaurant Arume està situat en els baixos de l’edifici on va néixer el meu pare, al carrer d’en Botella, en ple Barri Xino. Que recordi, el portal per on s’entra al restaurant donava entrada a la casa d’una senyora que estava com les maraques de Machín i es delia espantant criatures com jo. Eren temps de pixats i de vomiteres al carrer, i les parets encara tenien el color de la postguerra. L’Arume és un símbol dels temps. Un restaurant amb una carta de presentació clara: “cocina gallega contemporánea”. L’estructura del restaurant és laberíntica i anem a parar a un entresolat, crec, situat al fons a la dreta, o potser era a l’esquerra. Hi anem dos, nit de reconciliació, i res millor que sopar a les altures. De primer, decidim compartir el cebiche de l’oncle Walter i els llagostins en tempura cítrica, comí i maionesa d’alfàbrega. Recomano que si algú em vol fer cas amb la comanda, comenci pels llagostins. El cebiche, fantàstic, fresc, com ha de ser, mata el gust més delicat d’uns llagostins cruixents lubrificats en la maionesa, i si els animalons han mort per causa de la gola humana, el millor és respectar al màxim la seva carn. L’ànima és cosa del cuiner. De segon, la meva acompanyant demana un altre entrant. En aquesta ocasió, un tiradito de salmó semimarinat, hummus picant i enciam de mar. No l’emociona. Em diu que potser s’ha equivocat, o potser, assegura, no és el dia adequat per al salmó. Jo demano un segon més contunde

Qui té la sort de conèixer Els Tinars, de Marc Gascons, a Llagostera, sap que el producte és el protagonista d’una carta que revisita els 'hits' de la gastronomia catalana i mediterrània amb un toc d’autor, aquella espurna inconfusible dels grans cuiners. El xef ha traslladat a Barcelona la seva cuina i la fa brillar a L’Informal, un restaurant 'cool' ubicat a l’interior de l’hotel The Serras, amb una proposta desenfadada de tapes i platets amb productes frescos. Les anxoves, de l’Escala, són fantàstiques, com també ho és un carpaccio de gambes de Palamós que ha esdevingut un dels plats estrella. Gascons també és un dels grans responsables que la modernitat 'gastro' passi per la brasa. El producte, amb l'inconfusible toc mestre del fum i mà d'autor – graelles basques, argentines i japoneses– es concreta en plats que són el paradigma platònic del sabor: uns ceps a la brasa amb pesto d'herbes, figues, pinyons i parmesà, per exemple.

El Roig Robí, un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta i càlida mirada de Mercè Navarro, alma mater d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les més bones i serioses cuines de Barcelona. A partir de les reformes de l’any 2000 i més recents, el seu pati posterior s’ha convertit en una de les terrasses més agradables de la capital. Tot i que s’hagin cobert ara un parell de reservats, permet gaudir de les seves plantes enfiladisses i arbres durant tot l’any.  Roig Robí és sinònim de seducció i elegància. En l’art transmet vives emocions: per això, suposo, van escollir aquest nom. Per més que passin els anys, els qui el vam veure néixer mai no el podrem considerar un clàssic. El nostre restaurant és identificable per ell mateix, fins i tot internacionalment, i poc assimilable a altres establiments. Hem fet un tipus de cuina pròpia, honesta i de qualitat que hem anat adaptant amb els anys sense canviar-ne l’esperit. La Mercè ha sabut envoltar-se d’un excel·lent equip, gràcies a l’Imma i en Joan. Els seus dos fills porten des de la cuina i la sala el vaixell a bon port. Tota l’oferta de la carta és important, però sempre han destacat per la bona cocció i presentació d’uns peixos salvatges que provenen dels millors proveïdors.  Sempre tenen a primera línia els millors productes que dóna cada estació. La nit de la nos

Davant del mercat de la Barceloneta, s’ha creat un lloc polivalent, exquisit i informal, de la mà d’Isabel Galobardes i el seu fill Guillem Rofes (Hoffman, ABaC..) que en poc temps ha creat molts fans. Amb una decoració que aprofita i exalta totes les possibilitats que té el local, Caballa Canalla presenta un ventall interessant i diferent d’oferta gastronòmica i lúdica. En un espai ampli, a qualsevol hora, es pot gaudir de tapes i platets elaborats amb productes bons i frescos provinents del mercat veí, a més de cocteleria i d’una àmplia selecció de vins. Les dues plantes del restaurant, que miren a la plaça on domina una terrassa, estan connectades per una gran passarel·la que passa per una gran i bonica cuina a la vista d’on surten sabors i olors característics i que animen i alimenten l’espai gastronòmic, a la planta baixa. Té un espai anomenat la peixera, apte per a grups o famílies, i una planta superior, les golfes, que permet assaborir fins a quatre tipus de menús gastronòmics. També hi ha un lloc retirat, el clandestí, amb comoditats per a una dotzena de persones. La nit de la nostra visita ens va sorprendre el cochifrito, un plat castellà per excel·lència preparat de manera exquisida. Els musclos sorpresa i el bacallà amb mussolina d’all i espinacs són altres dels plats sòlids de la carta on predominen els arrossos, els peixos i mariscs. En Guillem fa elaborades receptes marineres “amb un buscat toc canalla”, com es pot comprovar amb la tradicional bomba de la Barce

Sergi Canals, tot un jove veterà de la cuina (Omm, Txakolín, restaurants italians i japonesos arreu del món) ha obert Riera 29, un restaurant que ens reconcilia amb la tant abusada etiqueta de tapes creatives: cal tastar platets com les mandonguilles de pollastre amb tòfona, foie gras i parmentier de patata o el risotto de cors de carxofa confit i formatge fumat. Les podeu tastar en un assequible menú degustació de migdia, o més car i llarg a la nit.

Una joia gastronòmica en ple cor de Gràcia amb molt bona cuina a preus variats i raonables, i amb possibilitat de combinar amb excel·lents vins de tot el món. En un ambient auster, però molt càlid, es pot gaudir de productes exquisits com la 'xatka' (cranc) i el lluç negre argentí al qual anomenen 'lubina de Chile'. M.A

A Bembì hi fan cuina 100% índia: receptes tradicionals que fugen dels tòpics d’aquesta gastronomia en la cerca de l’autenticitat. Bembì vol dir ‘melic’, nexe d’unió entre la terra mare i Barcelona. El que aquest restaurant proposa és, precisament, acostar la veritable cuina casolana índia als barcelonins. Un espai tranquil, fins i tot relaxant, ideal per anar-hi en parella i gaudir d’un menú de cuina exòtica ben pensat, que defuig tots els tòpics i que els cuiners (autòctons experimentats) preparen sempre amb producte de la màxima qualitat. El servei és un encant i us guiarà amb molt de gust si aneu perduts o sou uns iniciats en aquesta gastronomia plena de gust!

Necessiteu un lloc íntim per una cita romàntica? Ja esteu trucant a l’Antigua. Aquest atmosfèric restaurant és un dels racons més recomanables per una vetllada seductora. La decoració amb cromatismes ocres i totxana a la vista és un caramel; el complement perfecte per a una carta de mercat força imaginativa, i treballada amb matèria prima d’enorme qualitat. Receptes perfectament executades on la carn, peix i verdures assoleixen pics de sabor que desfaran la vostra parella: us entrarà pressa per anar a casa i treure-us la roba.  

Una excel·lent degustació és la millor presentació de la cuina del jove xef Dani Lechuga. Bona cava de vins, variats i a preus raonables. I encara que l'acudit sigui dolent, Lechuga és un dels cuiners que millor cuinen la carn vermella a Barcelona; festival de la carn.

Tapes amb la signatura del mestre de mestres Jordi Herrera, la garantia que trobareu un producte finíssim i una creativitat al servei del paladar. Les seves tapes respecten la tradició, però porten els platets tradicionals a un nivell de sofisticació irresistible. Ubicat al hotel Adagio, al bell mig del carrer Ferran, el restaurant de Jordi Herrera s’ha convertit en una parada de culte. Croquetes de conill, calamars amb ou fregit, fideuà amb pop... Tapes còsmiques d’un cuiner Michelin, al centre de Barcelona i a preus populars? No us pessigueu, esteu desperts. 

Les millors carxofes que he menjat a la meva vida han sigut les d’un restaurant del Trastevere anomenat Rómulo. D’aquella experiència n’han passat vint anys, i de carxofes n’havia vist de tot tipus però cap de tan saborosa com aquella de l’altre costat del Tíber fins que, miraculosament, quan era negra nit i em delia per tornar a casa per seguir veient The good wife, vaig anar a petar a un bar restaurant anomenat Cientoocho. Només per les carxofes, val la pena trepitjar el local capitanejat per Àngel del Campo. Obertes com una flor i amb un toc de sal, proposo canviar les roses de Sant Jordi pels seus cors de carxofes confitats en oli i a la planxa. Disposat a tastar diverses coses, em van agradar les croquetes fetes a casa de pernil ibèric, pollastre i menta, i el caneló cruixent de cua de bou, encara que recomano canviar l’ordre del tast i menjar abans el caneló que la croqueta per no esmortir el gust subtil de la carn gelatinosa del Bos primigenius taurus.Però, en canvi, em vaig equivocar amb l’elecció dels calamarsons farcits de fruits secs i guisats amb la tinta i oli d’espinacs. Eren bons, però no aportaven res a una experiència que fins als calamars havia sigut prou sorprenent. Mirant la carta, crec que ho hauria encertat més demanant unes cocotxes de lluç al pil-pil d’algues, o, per seguir interpretant el paper de caníbal, escollint o un centre de llom de vedella de Girona a la brasa o una hamburguesa de vedella, foie gras, ruca i ceba confitada.Vaig acabar l’àpat amb

A Restaurante 3 de l’hotel Granados 83 saben preparar una cuina d’arrels mediterrànies adaptada a la marejada cosmopolita que desfila per les seves habitacions. El restaurant de l’hotel aposta per delícies mediterrànies filtrades per uns fogons creatius amb influències d’arreu. Cuina sofisticada i internacional, amb matèria prima excepcional  per a una clientela ídem. Per cert, si voleu que després del sopar soni música celestial, no oblideu coronar la nit tot sortint a la terrassa i regalant-li un preciós còctel al vostre esperit. Ho agrairà.