Restaurants de cuina creativa amb reserva

M'ho havien dit, però no m’ho acabava de creure. El restaurant Arume està situat en els baixos de l’edifici on va néixer el meu pare, al carrer d’en Botella, en ple Barri Xino. Que recordi, el portal per on s’entra al restaurant donava entrada a la casa d’una senyora que estava com les maraques de Machín i es delia espantant criatures com jo. Eren temps de pixats i de vomiteres al carrer, i les parets encara tenien el color de la postguerra. L’Arume és un símbol dels temps. Un restaurant amb una carta de presentació clara: “cocina gallega contemporánea”. L’estructura del restaurant és laberíntica i anem a parar a un entresolat, crec, situat al fons a la dreta, o potser era a l’esquerra. Hi anem dos, nit de reconciliació, i res millor que sopar a les altures. De primer, decidim compartir el cebiche de l’oncle Walter i els llagostins en tempura cítrica, comí i maionesa d’alfàbrega. Recomano que si algú em vol fer cas amb la comanda, comenci pels llagostins. El cebiche, fantàstic, fresc, com ha de ser, mata el gust més delicat d’uns llagostins cruixents lubrificats en la maionesa, i si els animalons han mort per causa de la gola humana, el millor és respectar al màxim la seva carn. L’ànima és cosa del cuiner. De segon, la meva acompanyant demana un altre entrant. En aquesta ocasió, un tiradito de salmó semimarinat, hummus picant i enciam de mar. No l’emociona. Em diu que potser s’ha equivocat, o potser, assegura, no és el dia adequat per al salmó. Jo demano un segon més contunde

El Roig Robí, un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta i càlida mirada de Mercè Navarro, alma mater d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les més bones i serioses cuines de Barcelona. A partir de les reformes de l’any 2000 i més recents, el seu pati posterior s’ha convertit en una de les terrasses més agradables de la capital. Tot i que s’hagin cobert ara un parell de reservats, permet gaudir de les seves plantes enfiladisses i arbres durant tot l’any.  Roig Robí és sinònim de seducció i elegància. En l’art transmet vives emocions: per això, suposo, van escollir aquest nom. Per més que passin els anys, els qui el vam veure néixer mai no el podrem considerar un clàssic. El nostre restaurant és identificable per ell mateix, fins i tot internacionalment, i poc assimilable a altres establiments. Hem fet un tipus de cuina pròpia, honesta i de qualitat que hem anat adaptant amb els anys sense canviar-ne l’esperit. La Mercè ha sabut envoltar-se d’un excel·lent equip, gràcies a l’Imma i en Joan. Els seus dos fills porten des de la cuina i la sala el vaixell a bon port. Tota l’oferta de la carta és important, però sempre han destacat per la bona cocció i presentació d’uns peixos salvatges que provenen dels millors proveïdors.  Sempre tenen a primera línia els millors productes que dóna cada estació. La nit de la nos

Un viatge al modernisme en un emplaçament històric al Raval, projectat i decorat per Domènech i Montaner i de la mà d’un dels grans dels fogons, Martín Berasategui. Un luxe d’àpat que cal tastar sí o sí! La renovada Fonda Espanya presenta la tradició modernitzada i té el seu màxim exponent en el producte de la terra, marca de la firma Berasategui. Germán Espinosa i el seu equip denoten haver assimilat amb escreix aquesta màxima però aplicada a la cuina de casa nostra i al receptari més clàssic, tant en els menús degustació com al de migdia. Arròs de capipota, poma i anguila; turbot, brou marí i la seva emulsió; fricandó de garrinet i romesco picant; suquet de rap... Delicadesa, tradició i caràcter!

Sergi de Meià té restaurant amb nom propi, on fa el que ha fet sempre: treballar amb una trentena de proveïdors de confiança, km0, per oferir cuina d'autor amb voluntat ecològica que ell denomina com a "cuina absolutament de proximitat". Plats espectaculars? Un cebiche de verdures excel·lent o un be desossat amb puré de nyàmera i terra d'herbes sensacional. I en temporada de caça hi trobareu tot un repertori de tudons, tòrtores i llebres salvatges ben cuinats i en el seu suc. Aquest és el lloc per menjar producte de temporada!

A Bembì hi fan cuina 100% índia: receptes tradicionals que fugen dels tòpics d’aquesta gastronomia en la cerca de l’autenticitat. Bembì vol dir ‘melic’, nexe d’unió entre la terra mare i Barcelona. El que aquest restaurant proposa és, precisament, acostar la veritable cuina casolana índia als barcelonins. Un espai tranquil, fins i tot relaxant, ideal per anar-hi en parella i gaudir d’un menú de cuina exòtica ben pensat, que defuig tots els tòpics i que els cuiners (autòctons experimentats) preparen sempre amb producte de la màxima qualitat. El servei és un encant i us guiarà amb molt de gust si aneu perduts o sou uns iniciats en aquesta gastronomia plena de gust!

Sergi Canals, tot un jove veterà de la cuina (Omm, Txakolín, restaurants italians i japonesos arreu del món) ha obert Riera 29, un restaurant que ens reconcilia amb la tant abusada etiqueta de tapes creatives: cal tastar platets com les mandonguilles de pollastre amb tòfona, foie gras i parmentier de patata o el risotto de cors de carxofa confit i formatge fumat. Les podeu tastar en un assequible menú degustació de migdia, o més car i llarg a la nit.

El restaurant Hisop barreja experiència i innovació, amb un altíssim nivell de qualitat. Està especialitzat en cuina catalana contemporània, utilitzant productes de primera qualitat per aconseguir nous sabors, a més d’un toc original i sofisticat mitjançant l’exquisida presentació dels seus plats. Al llarg de la seva trajectòria ha estat premiat, entre d’altres, amb una estrella Michelin al 2010, un Sol de la Guia Repsol al 2009, o el premi al millor cuiner jove de 2007 de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.

Qui té la sort de conèixer Els Tinars, de Marc Gascons, a Llagostera, sap que el producte és el protagonista d’una carta que revisita els 'hits' de la gastronomia catalana i mediterrània amb un toc d’autor, aquella espurna inconfusible dels grans cuiners. El xef ha traslladat a Barcelona la seva cuina i la fa brillar a L’Informal, un restaurant 'cool' ubicat a l’interior de l’hotel The Serras, amb una proposta desenfadada de tapes i platets amb productes frescos. Les anxoves, de l’Escala, són fantàstiques, com també ho és un carpaccio de gambes de Palamós que ha esdevingut un dels plats estrella. Gascons també és un dels grans responsables que la modernitat 'gastro' passi per la brasa. El producte, amb l'inconfusible toc mestre del fum i mà d'autor – graelles basques, argentines i japoneses– es concreta en plats que són el paradigma platònic del sabor: uns ceps a la brasa amb pesto d'herbes, figues, pinyons i parmesà, per exemple.

Una joia gastronòmica en ple cor de Gràcia amb molt bona cuina a preus variats i raonables, i amb possibilitat de combinar amb excel·lents vins de tot el món. En un ambient auster, però molt càlid, es pot gaudir de productes exquisits com la 'xatka' (cranc) i el lluç negre argentí al qual anomenen 'lubina de Chile'. M.A

Davant del mercat de la Barceloneta, s’ha creat un lloc polivalent, exquisit i informal, de la mà d’Isabel Galobardes i el seu fill Guillem Rofes (Hoffman, ABaC..) que en poc temps ha creat molts fans. Amb una decoració que aprofita i exalta totes les possibilitats que té el local, Caballa Canalla presenta un ventall interessant i diferent d’oferta gastronòmica i lúdica. En un espai ampli, a qualsevol hora, es pot gaudir de tapes i platets elaborats amb productes bons i frescos provinents del mercat veí, a més de cocteleria i d’una àmplia selecció de vins. Les dues plantes del restaurant, que miren a la plaça on domina una terrassa, estan connectades per una gran passarel·la que passa per una gran i bonica cuina a la vista d’on surten sabors i olors característics i que animen i alimenten l’espai gastronòmic, a la planta baixa. Té un espai anomenat la peixera, apte per a grups o famílies, i una planta superior, les golfes, que permet assaborir fins a quatre tipus de menús gastronòmics. També hi ha un lloc retirat, el clandestí, amb comoditats per a una dotzena de persones. La nit de la nostra visita ens va sorprendre el cochifrito, un plat castellà per excel·lència preparat de manera exquisida. Els musclos sorpresa i el bacallà amb mussolina d’all i espinacs són altres dels plats sòlids de la carta on predominen els arrossos, els peixos i mariscs. En Guillem fa elaborades receptes marineres “amb un buscat toc canalla”, com es pot comprovar amb la tradicional bomba de la Barce

Una excel·lent degustació és la millor presentació de la cuina del jove xef Dani Lechuga. Bona cava de vins, variats i a preus raonables. I encara que l'acudit sigui dolent, Lechuga és un dels cuiners que millor cuinen la carn vermella a Barcelona; festival de la carn.

Necessiteu un lloc íntim per una cita romàntica? Ja esteu trucant a l’Antigua. Aquest atmosfèric restaurant és un dels racons més recomanables per una vetllada seductora. La decoració amb cromatismes ocres i totxana a la vista és un caramel; el complement perfecte per a una carta de mercat força imaginativa, i treballada amb matèria prima d’enorme qualitat. Receptes perfectament executades on la carn, peix i verdures assoleixen pics de sabor que desfaran la vostra parella: us entrarà pressa per anar a casa i treure-us la roba.  

Des que el 1994 va obrir les seves portes, el xef Miquel Alija està elaborant una cuina pròpia, que incorpora la creació més actual a la sòlida tradició mediterrània. Amb una carta que varia cada època de l'any i un celler de qualitat, aquest restaurant es presenta com una bona opció a tocar de la plaça Urquinaona. –M.A

Tancat El bo i millor de la nostra terra ho trobareu a l’Allium, segurament una rara ravis en aquesta zona del centre de la nostra ciutat. Aquí els esmorzars no tenen nom anglès sinó que són de pagès: amb un bon pa amb tomàquet i uns ous ecològics remenats, en truita, fregits o amb pernil o botifarra. Això fa anar despert qualsevol durant tot el dia! Els dinars de menú són un pèl més sofisticats, amb influència d’altres cuines però sempre amb producte de proximitat seleccionat (formen part del segell Slow Food-km 0). A l’hora de sopar, tapes autòctones com el capipota i uns musclos amb moscatell, o amb barreja de cultures, com en les gyoza de cua de bou i suc de rostit.

Tapes amb la signatura del mestre de mestres Jordi Herrera, la garantia que trobareu un producte finíssim i una creativitat al servei del paladar. Les seves tapes respecten la tradició, però porten els platets tradicionals a un nivell de sofisticació irresistible. Ubicat al hotel Adagio, al bell mig del carrer Ferran, el restaurant de Jordi Herrera s’ha convertit en una parada de culte. Croquetes de conill, calamars amb ou fregit, fideuà amb pop... Tapes còsmiques d’un cuiner Michelin, al centre de Barcelona i a preus populars? No us pessigueu, esteu desperts.