Tot i el nom dissuasiu, tranquils, al Trauma les úniques ferides que us emportareu seran xuclades a la caròtida i taques de pintallavis. Aquesta discoteca existeix des del principi dels temps i sempre ha estat reconeguda com un focus interessantíssim per lligar amb veterans de guerra. Iogurts inexperts, noies que no heu vist món i altres passerells, absteniu-vos: aquí, si lligueu, haureu de donar la talla, perquè els habituals les han vistes de tots colors i saben el que es porten entre mans (perdó per la broma fàcil).
A La Sal porten incomptables estius posant, al servei de la clientela, una llustrosa piscina, moltíssims raconets libidinosos i, el més apreciat pels seus habituals: les festes de l'escuma. Segurament perdràs les sabates, però hauràs tocat més pitram i cuixa que un carnisser. Paciencia amb les hormones: al maig tornen a obrir.
Poca broma amb Luz de Gas perquè és una de les jungles més ferotges i despietades amb els dèbils. A la pista d'aquest llegendari local no s'hi admeten mitges merdes, especialment després de la demostració de força i la pluja de Moët que va protagonitzar el gran Joan Laporta. És difícil emular el mestre, però a Luz de Gas haureu de donar el do de pit i intentar deixar empremta. No en va, molts coneixen aquesta discoteca amb l'explícit nom de La Piscifactoria. Ja sabeu, un cop traieu la canya (amb un mínim d'estil) no trigareu a treure un llustrós llobarro de l'aigua.
Sí, ja sé que el més conegut és el Duvet -l'antic Imperator-, però crec que seria injust obviar dos clàssics d'aquesta magnitud quan l'arruga entra en joc. El Retromusic, conegut com a Quartier i ubicat a Pedralbes, té tots els ingredients per fer una bauxa passada la cinquantena. Hi toquen els Sirex, en Santi Carulla, Los Diablos, Los Pasantes... Només hi falten la Carmen Sevilla i en Parada. A la sala Marabú l'ambient és més de festa major: tenen orquestra i hits decimonònics perquè les senyores passegin laca i els senyor s'ajustin el perruquí.