12 homes sense pietat

Teatre
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

El 1954, el Senat dels EUA acaba amb el maccarthisme, i es declara anticonstitucional la segregació per raça a les escoles. Falta gairebé una dècada perquè Harper Lee publiqui 'Matar un rossinyol', però els EUA ja estan en camí cap a una nova consciència nacional. Dotze homes sense pietat de Reginald Rose forma part d’aquesta línia de regeneració moral col·lectiva. Potser és aquesta faceta pedagògica la que pitjor hagi suportat el pas del temps, però l’obra –nascuda el 1954 com a guió televisiu– manté la seva qualitat com a transmissor de valors cívics, debatuts entre dotze personalitats-tipus dramàticament molt ben definits.

Empar López ha traduït i dirigit una versió que es va estrenar el 2010 al Teatre del Raval. Una posada en escena correcta. A excepció d’algun cop d’efecte forçat–les dimensions de l’escenari impedeixen certs gestos de gran producció–, la directora es concentra a aconseguir l’equilibri interpretatiu entre els dotze actors; objectiu necessari per mantenir també l’equilibri dialèctic que fa creïble el canvi d’opinió que es produeix en els membres del jurat que debaten la culpabilitat (sentència de mort) o innocència d’un acusat d’assassinat.

Encara que la convicció interpretativa és desigual entre la parella antagonista –guanya per punts l’irredempt representant de la vella Amèrica carregada de prejudicis–, la funció aconsegueix captar l’atenció d’un teatre ple, interessat en presenciar el triomf de l’humà “dubte raonable”. –J.C.O.

Detalls

També t'agradarà
    Best selling Time Out Offers