De i amb: Alba Valldaura.
L’Obra comença amb el personatge de la iaia, asseguda en un balancí, tot mantenint un diàleg amb un interlocutor imaginari, l’Oriol; l’infermer que té cura d’ella. Fent-li preguntes com; quan vindran els meus nets a veurem? Quan mengem? Perquè porto bolquers? Ens anem situant en l’espai on es troba aquesta àvia i la seva solitud. A poc a poc, aquesta àvia, va recordant passatges de la seva vida.