Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 4 maneres d'enamorar-se d'Eduardo de Filippo

4 maneres d'enamorar-se d'Eduardo de Filippo

Lluís Pasqual ajunta ‘La gran il·lusió’ i el primer acte d’‘Home i senyor’ al Lliure per oferir-nos ‘A teatro con Eduardo’, un festival al voltant del gran autor napolità. Hi Parlem

A teatro con Eduardo
©Ros Ribas
Per Andreu Gomila |
Advertising

Com a bon italianòfil, Lluís Pasqual és un fan irredempt del dramaturg napolità Eduardo de Filippo, un autor de qui no hem parat de veure obres en l’última dècada. Amant dels reptes, ha agafat el primer acte d’'Home i senyor' i tota 'La gran il·lusió' per construir un espectacle que promet ser el gran xou de la primavera: 'A teatro con Eduardo'. Les dues peces, diu, són complementàries, en el sentit que la part d'’Home i senyor' que puja a escena al Lliure de Montjuïc tracta d’una companyia  d’actors que assaja una obra en un hotel. Després ve l’altra peça. Si a la primera el tema és “la il·lusió del teatre”, a la segona De Filippo treballa la decisió de viure en aquella il·lusió. Hem intentat esbrinar per què ens agrada tant el dramaturg.

A teatro con Eduardo
©Ros Ribas

Està de moda perquè connecta amb nosaltres

Pasqual creu que De Filippo està de moda, ras i curt, perquè no l’havíem descobert de debò abans. Segurament, part de la culpa de tot plegat la té Sergi Belbel i aquell 'Dissabte, diumenge i dilluns' que va rebentar la taquilla del TNC. “Fa un teatre que connecta amb bona part dels espectadors”, confirma el director. I potser, afegeix, “la seva manera d’interpretar el món s’assembla a la nostra, a la dels catalans, si és que existeix una manera de fer mediterrània”. No hem d’oblidar que va ser Laurence Olivier, també amb 'Dissabte, diumenge i dilluns', qui li va donar fama internacional. 

A teatro con Eduardo
©Ros Ribas

Escriu veritats a mida (dels seus actors)

De Filippo escrivia per a la seva companyia i això, diu Pasqual, comporta grans avantatges i grans dificultats. Era el que se’n diu un capocomico, és a dir, el factòtum (director, actor, productor...) de la seva tropa. “Quan escriu fa veritats a mida: te les trobes i has de rumiar molt bé a qui has de vestir així. Les paraules no donen tota la informació, cosa que afegeix una gran dificultat i alhora una cosa molt bona: els actors han de treballar amb llibertat”, explica Pasqual. Ell mateix ha trobat sis o set versions de 'La gran il·lusió' i “no n’hi ha cap d’igual!”. Per això necessitava actors amb qui té molta confiança, com Ramon Madaula i Jordi Bosch.  

Advertising
Eduardo De Filippo

La seva biografia determina el seu teatre

El pare de De Filippo va ser, ni més ni menys, que Eduardo Scarpetta, gran estrella del teatre napolità de primers del segle XX, però mai no el va reconèixer, encara que, relata Pasqual, el seu majordom baixés cada dia una safata de menjar per a ell i la seva mare... Després, fins i tot, entraria en la companyia de Scarpetta. De les dues obres que Pasqual estrena ara, l’autor, per exemple, va escriure dos papers per a ell... El director diu que el seu teatre és meitat barri popular i meitat el mateix teatre, això de fer teatre. “Fa un determinat naturalisme napolità, que és barroc per definició i nosaltres, que tenim una llengua més eixuta, li hem de donar color”. Del que ha vist aquí, destaca el 'Natale in casa Cupiello' que va fer Oriol Broggi amb La Perla 29, “un muntatge ben napolità”.

A teatro con Eduardo
©Ros Ribas

És un autor ideal per als bojos del teatre

“Sempre tenim la sensació que som en un teatre on es fa teatre”, diu Pasqual. I admet que sí, que De Filippo és l’autor dels teatrers, tot i que ha vist molta gent caure en el seu ‘parany’, tot i que aquest públic no fidel... ehem, era de Nàpols. Ell el va veure una vegada, al Piccolo de Milà, en un acte europeu. “Va ser la llum que va il·luminar aquella nit: amb ulleres de cul de got, perquè ja era molt gran i no hi veia gaire bé, va recitar l’últim monòleg de Pròsper de 'La tempesta'... en napolità!”. A Pasqual li agradaria muntar, a banda del que està a punt d’estrenar, 'Sik-sik, l’artefice magico', la primera obra que va escriure, la història d’un mag, que a Barcelona va portar a escena Jordi Mesalles, un dels fans històrics de De Filippo.

Advertising