Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 preguntes a Carmen Machi

5 preguntes a Carmen Machi

L'actriu protagonitza al Goya 'La autora de las Meninas', una comèdia distòpica a partir del quadre de Velázquez

La autora de las Meninas
Copyright: David Ruano
Per Andreu Gomila |
Advertising

L'actriu és al Teatre Goya protagonitzant l'estrena absoluta de 'La autora de las Meninas', una obra distòpica d'Ernesto Caballero. I en la qual es posa dins el paper d'una monja copista que rep l'encàrrec de reproduir el quadre de Velázquez i acaba creient-se més del que és.

El Goya és el teu teatre barceloní?
Com a espectadora i com a actriu és boníssim. Sembla perfecte. Sembla molt gran, però és molt acollidor.

Fas el paper d'una monja artista!
Em queda bé l'hàbit. I el trànsit místic que passa és molt divertit de viure'l com a actriu... La monja aquesta està fora del meu control... Ernesto Caballero té un nivell de deliri molt gran i m'agrada molt treballar així, perquè amb ell sembla que les coses passin per primera vegada. El text és d'una complexitat important, ja que juga amb tu. No puc parar ni un moment, perquè si ho faig...

Vas més ara als museus que abans?
Ara hi vaig més, sobretot al Prado, que és on hi ha 'Las Meninas'. I crec que l'espectador, quan acaba l'obra, surt del teatre sabent un munt de coses sobre aquest quadre tan misteriós.

Creus que l'artista contemporani està una mica sobrevalorat, com deixa entreveure l'obra?
L'obra, més que una crítica, és una sàtira sobre la presència de l'artista en el món de l'art. La meva monja es converteix en una 'performer', en què és més important ella que la que seva obra... Sembla que vivim un moment en què tot s'ha fet i potser ens convindria tornar enrere.

T'has costat sortir dels papers de comèdia?
De fet, crec que n'he fet ben poca, de comèdia. Faig sobretot drama. I aquesta obra té molt d'humor. I podríem dir que és una comèdia distòpica. L'humor té l'avantatge que no esquitxa, que ens convida a donar-nos la mà amb tranquil·litat. El riure és molt especial, ja que et preguntes: per què tothom riu del mateix si cada persona és diferent? Provoca identificació, davant de la qual cosa pots fer dues coses: o dissimular o riure.

Advertising